Els científics treballen en la creació de vida artificial per tractar el càncer, crear biocombustibles i eliminar residus

  • Els científics ja han aconseguit virus artificials, i ara volen crear bacteris i cèl·lules des de zero

  • Els investigadors ja han aconseguit dissenyar microbis sintètics per produir fàrmacs de forma més ràpida i econòmica per combatre la malària

  • Experts internacionals analitzaran a CaixaForum Barcelona com apropar els avenços en biologia sintètica a la societat per millorar la qualitat de vida de les persones, convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa"

06/10/2015

Atenció a mitjans

Biologia sintètica. De les parts biològiques estàndards a la vida artificial

Dia
dilluns 17 de setembre
Hora
10.45h a 11.15hores (durant el coffee break)
On?
CaixaForum Barcelona (Avda. Francesc Ferrer i Guàrdia, número 26)
Qui?
Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de Fundació bancària “la Caixa”
Jordi Garcí-Ojalvo, líder científic de B·Debate i director del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics de la Universitat Pompeu Fabra
Ricard Solé, professor d’investigació ICREA i director del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra
Víctor de Lorenzo, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC

 

Barcelona, 14 de setembre de 2015 – Tots els organismes vius provenen d’una cèl·lula original de la que van sorgir totes les cèl·lules que han existit a la Terra. Els experts en biologia sintètica volen crear vida des de zero, sense partir d’aquesta cèl·lula original, i dissenyar la primera cèl·lula artificial de la història: és a dir, la primera mostra de vida totalment artificial. Els investigadors ja han aconseguit crear virus sintètics, però ara volen aconseguir crear estructures vives com bacteris i cèl·lules més complexes.

Un altre objectiu de la biologia sintètica és la creació de nous processos en sistemes vius. “El disseny i el redisseny d’organismes vius ens permetrà dotar virus, bacteris i altres cèl·lules amb noves funcionalitats que no tenen en el seu estat natural”, destaca Jordi Garcia-Ojalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i líder científic d’aquest B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.

Els millors investigadors internacionals en aquesta disciplina es reuneixen els propers 17 i 18 de setembre a CaixaForum Barcelona convocats per B·Debate, per analitzar com apropar els avenços en biologia sintètica a les persones i millorar així la nostra qualitat de vida.

Les troballes en biologia sintètica permetran disposar de noves teràpies per tractar malalties, així com accelerar i abaratir la producció de medicaments. Alguns de les aplicacions més destacades són:

  • Bacteris per detectar i tractar cèl·lules tumorals. El redisseny d’aquests microorganismes fa que produeixin una proteïna que els permet enganxar-se a les cèl·lules malignes i atacar-les. Amb aquest tipus de tècnica els científics ja han aconseguit actuar sobre gens causants del càncer (oncogens) en tumors de ratolins.
  • Obtenció més ràpida d’opioides. Recentment, científics de la Universitat d’Stanford (EUA) han aconseguit produir narcòtics en una soca de llevat per accelerar la producció d’aquests analgèsics, els més utilitzats per tractar persones amb dolor.
  • Medicaments a l’engròs contra la malària. L’artemisina és una molècula que pertany a la família de fàrmacs amb la resposta més eficaç contra la malària. Però l’obtenció en el seu estat natural és molt lenta. Els científics han aconseguit multiplicar per 15 la producció d’artemisina traslladant la seva fabricació a una soca sintètica de llevat, enlloc de la planta original.
  • Biocombustible a partir d’E. coli. El redisseny del bacteri E. coli, comú a la nostra flora bacteriana, és capaç de produir biocombustible molt similar al dièsel. Els científics confien en investigacions d’aquestes característiques per potenciar les energies renovables i sostenibles.
  • Microorganismes que mengin petroli. El medi ambient també pot ser un dels grans beneficiats pels avenços en biologia sintètica aplicada a l’entorn, gràcies al disseny de bacteris que eliminin contaminants ambientals com ara un vessament de petroli al mar. L’aplicació de microorganismes vius en un medi contaminat per netejar-lo s’anomena biorremediació.

 

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

  • Jordi Garcia-Ojalvo. Director del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Investiga fenòmens dinàmics en bacteris, cèl·lules mare, el sistema immune i el cervell.
  • Ricard Solé. Professor d’investigació ICREA. Director del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra. Li interessen les transicions que han marcat l’evolució de la vida, com l’origen de les cèl·lules, els organismes multicel·lulars, el llenguatge o la consciència.
  • Víctor de Lorenzo. Investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i expert en biorremediació. Aplica la biologia sintètica a l’entorn per aconseguir microbis del sòl intel·ligents per degradar contaminants ambientals.
  • Mustafa Khammash. Director del Departament de Ciència i Enginyeria de Biosistemes de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH). La seva investigació està focalitzada en els processos de regulació dels gens que controlen, per exemple, la divisió cel·lular.
  • Wendell Lim. Professor de Farmacologia Cel·lular i Molecular de la Universitat de Califòrnia a San Francisco i investigador de l’Institut Mèdic Howard Hughes. Estudia el disseny de cèl·lules amb comportaments útils per aconseguir per exemple noves teràpies per reconèixer i tractar cèl·lules tumorals.

El programa detallat de la conferència “Synthetic biology. From standard biological parts to artificial life” (Biologia sintètica. De les parts biològiques estàndard a la vida artificial) està disponible en aquest enllaç.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar                                                           Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                             Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                              T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                             iroch@fundaciolacaixa.es