Fibres vegetals com lli o cànem substituiran el plàstic a la nostra vida diària

  • Les fibres vegetals s’utilitzen ja per revestir l’interior de cotxes i avions, les taules d’snowboard, coberteria sostenible o bitllets de dòlar, entre d’altres

  • L’anomenada “indústria verda” busca en espècies vegetals com el lli o el cànem substituts del plàstic i altres materials contaminants provinents del petroli

  • CosmoCaixa Barcelona acull el 27 i 28 de setembre una trobada d’investigadors internacionals en recerca vegetal bàsica i aplicada al desenvolupament de nous materials sostenibles, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”

  • Empreses catalanes treballen ja en nous productes biodegradables més respectuosos amb el medi ambient

23/09/2016

La recerca en plantes permetrà substituir els plàstics derivats del petroli per alternatives més sostenibles. L’anomenada “indústria verda” busca en espècies com el lli, el cànem i la fibra de coco substituts per reemplaçar materials contaminants del nostre dia a dia. Per exemple, actualment ja s’apliquen fibres vegetals per substituir els aïllants de fibra de vidre del revestiment interior de cotxes i avions, les taules d’snowboard o els bitllets de dòlar.

El govern francès va aprovar el 30 d’agost un decret que prohibeix l’ús de vaixelles de plàstic d’un sol ús a partir de l’any 2020. Mitjançant aquest decret, a partir del 2020 només es permetran a França vaixelles que continguin un mínim de materials biològics o compostables, tals com el midó de blat de moro, de patata, el bambú o fibres i cel·lulosa.

La substitució del plàstic és un repte perquè el material prové de recursos no renovables i és altament contaminant en no ser biodegradable. Es calcula que als oceans i mars de tot el món hi ha 270.000 tones mètriques de deixalles, que equivaldrien al camí que ocuparia una ampolla de plàstic darrere d’una altra d’aquí a la Lluna anar i tornar dues vegades, segons l’Institut 5 Gyres. A més els plàstics poden afectar la salut humana: alguns productes químics industrials contenen substàncies que poden interferir amb la producció d’hormones i el metabolisme humà i malmetre la salut.

Per contra, les fibres vegetals ofereixen avantatges ja durant la cadena de producció, perquè les plantes eliminen diòxid de carboni (CO2). A més es tracta de materials renovables que no contaminen ja que són biodegradables. Per exemple, per produir un quilo de lli s’utilitza cinc cops menys energia que per produir la mateixa quantitat de fibra de vidre. A més, la fibra de lli pesa la meitat que la fibra de vidre. Pel que fa a la fibra de carboni, obtenir un quilo d’aquest material vegetal requereix fins a vint vegades menys energia en comparació a la fibra de vidre.

B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, reuneix els propers 27 i 28 de setembre a CosmoCaixa experts en recerca bàsica en biologia vegetal amb enginyers i experts en materials i combustibles sostenibles. L’objectiu de la trobada, liderada pel Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), és crear sinèrgies que facilitin la transició d’una indústria dependent dels derivats fòssils a una bioeconomia sostenible.

Entre els temes que es tractaran al llarg de les dues jornades de debat figuren aspectes tècnics sobre la modificació de les proteïnes de les plantes i com aquestes intervencions sobre els vegetals poden ajudar a obtenir fibres que serveixin per desenvolupar materials més sostenibles.

Entre les indústries que més es poden beneficiar d’aquests avenços destaca el sector automobilístic, que necessita materials d’alta qualitat, i d’altres com l’arquitectura o la decoració. De moment, la més desenvolupada a Europa és la indústria del lli, on tota la cadena de producció està desenvolupada des dels productors fins a la manufactura.

 

Aquí podeu trobar alguns exemples reals d’empreses i projectes que desenvolupen materials biodegradables a partir de fibres vegetals (independents al B·Debate):

  • Traysrenew.eu. Projecte d’investigació europeu per desenvolupar una safata de pit de pollastre feta amb material biodegradable. Empreses del sector de l’alimentació, com cadenes de supermercats, estan involucrades en aquesta iniciativa.
  • SpuWaren. Una de les primeres coberteries de bioplàstic que es van llançar al mercat, resistent a temperatures altes i al pas dels dies.
  • Piel Vivo / Bio-Plástica. L’Insitut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) ha creat bioplàstics a partir de restes de taronja, i altres compostos orgànics biodegradables. El projecte explora el desenvolupament de filaments amb materials orgànics.
  • Bioplàstics. L’empresa amb seu a Barcelona Ercros ofereix als seus clients productes plàstics més sostenibles. Els materials s’elaboren a partir de fonts naturals renovables, biodegradables i compostables, com la canya de sucre.
  • Nupik. Aquesta companyia amb oficines a Polinyà té una línia de plats i gots biodegradables que respecten el medi ambient. De moment els vasos tenen la limitació de la temperatura i només es poden utilitzar per servir begudes fredes.

El programa detallat del B·Debate “Plant proteostasis. Towards a green based industry” (Proteostasi de la planta. Cap a una indústria verda) està disponible en aquest enllaç.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:

Núria Jar                                                      Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                         T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es