1. De la biologia als nous tractaments

Tot i que no és un tumor – ni molt menys - exclusivament femení, la història del càncer de pulmó és en bona forma la història de l'evolució de com ens hem anat enfrontant al càncer en els últims anys. Aquesta història va ser resumida en la xerrada inaugural per Silvia Novello, professora d'oncologia mèdica a la Universitat de Torí, i té a veure amb petits passos, cada vegada més específics i singulars, en la lluita contra un enemic de mil cares.

"El 2005 les teràpies eren molt poc eficaces i amb prou feines aconseguien arribar l'any de supervivència com a mitjana", va comentar Novello. Però van sorgir noves aproximacions. El 2008 van aparèixer nous fàrmacs que es dirigien als vasos sanguinis, van començar a tractar-se subtipus de tumors de forma diferent i el 2010 s'introdueix en la realitat el concepte de medicina de precisió, amb fàrmacs dirigits a mutacions específiques (com les del gen EGFR). Des de llavors van aparèixer nous medicaments, dianes i marcadors, alhora que es comprovava amb tot com els passos eren substancials però insuficients: els tumors acaben en general fent-resistents, de manera que s'inicien investigacions i es llancen fàrmacs tractant de vèncer les resistències. I, enmig d'aquesta escalada, apareix la immunoteràpia, obrint una nova porta (encara en els seus inicis) per a l'esperança.

El càncer de pulmó és cada vegada més freqüent en dones: com es van incorporar més tard a l'hàbit de fumar, els casos han començat a augmentar preocupantment en els últims anys. El càncer de mama, d'altra banda, és aclaparadorament majoritari en elles (encara que no exclusiu), i el seu abordatge té diversos paral·lelismes amb el de pulmó, amb subtipus tractats de forma diferent.

En alguns casos els tractaments tenen força èxit gràcies, en bona mesura, a la medicina de precisió, però hi ha altres en què les opcions no tenen l'eficàcia desitjada. És el cas dels tumors anomenats "triple negatiu", una definició que fa referència a la manca de dianes per al tractament que altres sí tenen.

"Quan em pregunten si estem fent avenços en aquest tipus de tumors, la meva resposta és que sí, però encara ens queda un llarg camí", va comentar  Carey Anders, professora de medicina a la Universitat de Carolina del Nord. A través d'extenses anàlisis genètiques es treballa a buscar firmes particulars de gens que permetin orientar els tractaments. Per exemple, a través d'inhibidors de receptors d'andrògens o de proteïnes encarregades de reparar l'ADN. I, en el fons, "ens agradi o no, tots els oncòlegs ens estem tornant immunòlegs", va confessar Anders al·ludint a les noves formes d'immunoteràpia. "Els resultats encara no són molt bons, però vam començar a veure clar que, com més aviat comenci el tractament, més eficaç resulta".

El coneixement de la biologia està permetent començar a assajar amb teràpies contra el càncer de mama que no estaven destinades originalment per enfrontar-s'hi. "Una part de les pacients podria beneficiar-se d'un fàrmac que actualment es recepta contra l'osteoporosi", va comentar Eva González Suárez, investigadora a l'IDIBELL de Barcelona i colíder del B·Debate. Es tracta dels inhibidors de la via anomenada RANK, que serveixen per frenar la destrucció de l'os i que semblen tenir també un paper en el desenvolupament del teixit mamari. Ja estan programats assajos clínics per conèixer el seu veritable valor.

Altres investigacions tracten de desentranyar el paper de l'obesitat en el càncer, particularment en el de mama. "Sabem no només que augmenta el risc, sinó que empitjora el pronòstic. Particularment, eleva el risc de metàstasi", va afirmar Daniela Quail, professora al Goodman Cancer Research Centre de Montreal, al Canadà. Els seus estudis han trobat que s'associa amb un estat de major inflamació amb majors quantitats de glòbuls blancs immunosupressors i de missatgers moleculars com són els anomenats GM-CSF o la interleucina IL-5. Això obre la porta no només a personalitzar intervencions dietètiques, sinó a tractar d'atallar alguns d'aquests missatgers mitjançant anticossos específics.

Maria Blasco, directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid, va presentar els seus últims resultats en la lluita contra el glioblastoma multiforme, un tumor cerebral especialment greu. No és particular de les dones, però el seu treball és mundialment reconegut i "és un referent com a dona en la investigació", ha apuntat Eva González Suárez. El seu grup fa anys estudiant el paper dels telòmers en el càncer, unes estructures que serveixen com a "data de caducitat" de les cèl·lules i que molts tumors aconsegueixen regenerar per fer-se virtualment immortals. Anteriorment havien provat amb fàrmacs que havien fracassat, "segurament perquè es seleccionaven aquelles cèl·lules amb els telòmers més llargs, com succeeix en les cèl·lules mare del càncer". Això feia que part del tumor pogués resistir i tornar a créixer.

Ara han provat un abordatge diferent, "atacant a l'acció dels telòmers, més que a la seva longitud". Els resultats han estat espectaculars en els ratolins de laboratori, i ja es troben dissenyant fàrmacs que puguin usar-se en assaigs clínics, alhora que estudien "la biologia de les cèl·lules mare i el paper de les resistències, que segurament apareixeran", va reconèixer Blasco .

Una altra pota de la investigació, bastant més desconeguda, és la que se centra en l'entorn del tumor, l'ambient en el qual es desenvolupa. El grup de Frances Balkwill, professora de biologia del càncer a la universitat de Londres, ha trobat una firma de 22 gens expressats en aquest ambient que prediuen un millor o pitjor pronòstic en càncer d'ovari, "un tumor les estadístiques de supervivència no han canviat molt en els últims anys", va reconèixer la investigadora. A més, els gens de la signatura "podrien ser comuns també a altres tipus de càncer".

Sobre el paper de l'ambient i l'estructura en la qual creixen les cèl·lules va ser especialment contundent i provocadora Mina Bissell, una més que prestigiosa investigadora al Lawrence Berkeley National Laboratory, als Estats Units. "Acumulem mutacions, però el càncer no apareix fins que l'arquitectura es fa malbé", va afirmar. Per Bissell, "sabem gairebé tot sobre el genoma, però no sabem res del llenguatge de les formes", d’aquí a què tants estudis seqüenciant l'ADN no hagin donat amb prou feines tractaments. "Els llibres de text són importants, però et corrompen, perquè semblen voler escriure en pedra", va avisar. I va concloure amb una recomanació final: "No us feu arrogants. Els científics més famosos són arrogants. Per què? Això mata la passió".