1. D’un món sense bacteris al ‘boom microbioma

Fa temps que tenim coneixement dels microorganismes, però fins no fa gaire eren una contaminació. El somni era viure sense bacteris”, recorda Francisco Guarner, cap de secció a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i un dels líders científics del B·Debate. Però quan es van aconseguir desenvolupar ratolins sense gèrmens, va resultar que "no creixien, tenien múltiples al·lèrgies i morien amb sorprenent facilitat": els microorganismes eren indispensables per a una vida normal.

Des de la Segona Guerra Mundial han augmentat els casos de malalties cròniques no transmissibles com el càncer, l'autisme o les al·lèrgies. Això no ha succeït en països subdesenvolupats. Una possible explicació seria l'anomenada hipòtesi de la higiene: l'ús d'antibiòtics, l'augment de parts amb cesària, la disminució de la lactància materna i, en general, la major asèpsia en els països rics ha limitat el nostre contacte amb certs microorganismes necessaris per educar les nostres defenses. Per això, segons Guarner, “el sistema immunitari s'equivoca més, i certes alteracions en el microbioma tradicional poden estar en l'origen d'aquest increment de malalties”.

Però, ¿per què aquest relativament sobtat interès pel microbioma? Pel desenvolupament de la tecnologia. "Les noves tècniques de seqüenciació de l'ADN han permès interessar-se i estudiar el nostre altre genoma, el de tots aquests microorganismes", assegura M. Luz Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquestes tecnologies són capaces no només d'identificar els tipus de microorganismes, sinó també els gens que contenen.

En general, tenim una mitjana de 600.000 gens microbians només en el nostre intestí, i com afirma Dusko Ehrlich, director emèrit a l'Institut National de la Recherche Agronomique de França, “també en termes de microbioma és millor ser ric que pobre”. A menor diversitat, major tendència a l'acumulació de greix, al desenvolupament de diabetis i, en general, a una pitjor percepció de salut.