2. Dels bacteris a l’obesitat, la diabetis o la colitis ulcerosa

Bona part dels estudis del microbioma es realitzen en femta, ja que l'intestí allotja més del 90% dels microorganismes amb els quals convivim. El 2011, un d'aquests estudis va ser capaç de dividir la població en tres grups diferents segons la composició de bacteris a la seva femta (enterotipus). Pertànyer a un grup o un altre semblava estar relacionat amb la tendència a l'obesitat o al desenvolupament de diabetis. Una possible explicació per a aquest tipus d'estudis seria que acumular greix canviés els bacteris, i que aquests no juguessin cap paper en l'origen de l'obesitat.

No obstant això, Karine Clement, directora del Institute of Cardiometabolism and Nutrition de París, va citar durant B·Debate un famós treball (veure epígraf inferior) que suggereix que certs microorganismes, de fet, promouen l'obesitat.

L'equip de Clement ha comprovat que a major diversitat microbiana, més eficaces són les dietes d'aprimament. I que en part això pot ser a causa d'un bacteri repetidament citat pels experts en aquest B·Debate: Akkermansia muciniphila (AKK). La hipòtesi: si hi ha un estat d’inflamació (d’irritació), “determinades cèl·lules de defensa poden entrar a les cèl·lules intestinals, alterar la sensibilitat a la insulina i influir en l'absorció de nutrients”, va comentar Clement. AKK protegiria les cèl·lules de l'intestí tenint cura de la barrera de moc que les protegeix i disminuint la inflamació. Les dificultats per cultivar aquest bacteri expliquen per què encara no s'ha pogut estudiar com a tractament.

Alteracions en el microbioma intestinal poden explicar també part de l'origen de la colitis ulcerosa, una malaltia de la qual, com reconeix Francisco Guarner, “es desconeix el seu origen”, però de la qual se sap que “ha augmentat en els últims anys, que la genètica no sembla ser massa important i que encara no hi ha una teràpia capaç de solucionar-la”. Guarner va mostrar al B·Debate com els pacients amb aquest tipus de colitis tenen menys diversitat microbiana que les persones sanes –especialment aquells que tendeixen a tenir més episodis– mentre que quatre espècies bacterianes pràcticament desapareixien en els malalts: entre elles, AKK.

 

Microorganismes que fan engreixar: l’experiment en ratolins

Un famós estudi de l'equip de Karine Clement, directora del Institute of Cardiometabolism and Nutrition de París, suggereix que certs microorganismes promouen l'obesitat. A l'estudi es va trasplantar a ratolins femta de persones bessones, una obesa i l'altra prima. Si l'animal rebia excrements de la germana obesa, s’engreixava molt més que si les rebia de la germana prima. I si se’ls deixava junts durant un temps, el ratolí més prim era capaç de passar-li part d'aquests bacteris i protegir l'altre rosegador de l'obesitat (sempre que la dieta no es descontrolés en excés).