3. Els bacteris, el càncer i la sida

Hi ha alguns tipus de càncer que tendeixen a donar-se més a nivell familiar, però que no semblen dependre de la genètica”, afirma Núria Malats, investigadora principal en el grup de Genètica i Epidemiologia Molecular, al CNIO. El microbioma podria estar darrere d'alguns d'aquests casos, com el del càncer de còlon. Com va explicar al B·Debate Peer Bork, cap de la Unitat de Bioinformàtica a l'EMBL d'Alemanya, hi ha 22 espècies bacterianes que són especialment abundants tant a l'intestí com en general també en els propis tumors dels malalts. Entre elles destaca una, Fusobacterium nucleatum, que ja ha demostrat el seu potencial per promoure el càncer al laboratori. Bork va afirmar que aquestes dades podrien usar-se per a la detecció primerenca del càncer de còlon, ja que augmenta l'efectivitat de la prova més usada ara mateix, consistent en detectar sang oculta en femta. Això sí –va alertar–: “factors com alguns canvis en les dietes o determinats tractaments poden confondre els resultats”.

Un altre tipus de càncer que s'ha relacionat amb el microbioma és el de pàncrees, de gran mortalitat degut al seu diagnòstic habitualment tardà. Dominique S. Michaud, professora al departament de Salut Pública de la Tufts University Medical School a Boston, va mostrar durant el B·Debate com a la boca dels malalts tendeixen a trobar-se bacteris que no se solen trobar en persones sanes. Tot i que el seu estudi és encara preliminar, podria obrir la porta a utilitzar marcadors de detecció primerenca, i s'especula amb la possibilitat que aquests bacteris podrien participar en l'origen del càncer. Per això passarien de la boca a l'intestí i d'allà al pàncrees, on donarien lloc a una inflamació que afavoriria l'aparició del tumor.

Un fet confirmat és el paper que juga el microbioma en la sida. “El virus danya de tal manera l'intestí que el fa permeable, i això permet el pas de bacteris a través seu”, va comentar Bonaventura Clotet, director de la unitat de VIH de la fundació IrsiCaixa. La presència de bacteris a la sang fa que el sistema immunitari estigui permanentment activat, donant lloc a un envelliment accelerat. Roger Paredes, cap del grup de Genòmica Microbiana a IrsiCaixa, va mostrar com la infecció per VIH disminueix la riquesa bacteriana del microbioma intestinal, encara que la composició del microbioma a nivell de gèneres bacterians sembla més influïda per factors ambientals. Estudis en marxa dilucidaran si hi ha canvis específics en la composició d'espècies bacterianes associats a la infecció pel VIH. Els avenços en l'estudi del microbioma són clau per als investigadors de la sida ja que, com va apuntar Clotet, “la propera vacuna que es provarà necessitarà que existeixi un bon microbioma”.

 

Els bacteris i el comportament: el microbioma de l’autisme

Chaysavanh Manchan, cap del laboratori de Metagenòmica a l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, defensa que el microbioma pot tenir un paper causal en el cervell dels nens autistes. Hi ha proves que els microorganismes intestinals poden afectar el comportament: en ratolins, s'ha vist que neurotransmissors com la serotonina poden ser fabricats pels bacteris i viatjar fins al cervell. Algunes alteracions en el microbioma s'han relacionat amb l'estrès o l'ansietat. Elaine Hsiao, pionera en els estudis que van trobar alteracions del microbioma en els nens autistes, es mostra més cauta, però les investigacions se succeeixen. Actualment, Manchan acaba de completar un assaig clínic de fase 1 per a comprovar que un trasplantament de femta pot alleugerir símptomes autistes. Els resultats es coneixeran en breu, però la investigadora va afirmar al B·Debate que aquests trasplantaments havien aconseguit restaurar els microbiomes alterats dels nens malalts durant almenys sis mesos i que el seu comportament havia millorat.

Max Nieuwdorp, director del Laboratori de Medicina Vascular Experimental, a Amsterdam, i un dels experts pioners en trasplantaments fecals, va alertar però del possible efecte placebo que aquests solen comportar i que aquesta fase d'assajos no pot controlar. Per això, si es confirmen els resultats en nens autistes es necessitaran nous estudis per assegurar la seva possible utilitat.