3. De la ciència ciutadana a la biologia de sistemes

Els avenços en les tecnologies de seqüenciació han permès l'estudi del microbioma amb nous abordatges. Un exemple és la iniciativa Saca la lengua,  que estudia els microbis que habiten en la nostra boca i que va ser detallada per Toni Gabaldón, investigador del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

"Hem obtingut una fotografia d'alta resolució del microbioma oral en adolescents espanyols sans i de com varia en alguns hàbitats dietètics", ha explicat. El treball va permetre establir dos estomatips principals, que inclouen comunitats bacterianes específiques que poden definir-se, el que mostra una certa variació geogràfica", ha detallat.

Els milers de mostres es van obtenir amb la col·laboració de la ciutadania pel que, segons la seva opinió, aquest és un exemple que la ciència ciutadana "ofereix oportunitats i reptes per a la investigació del microbioma. Les correlacions que hem obtingut serveix per plantejar hipòtesis que seran testades, posteriorment, en estudis específics, millor controlats".

Un repte clau és el processament dels milers de dades que s'obtenen. Elhanan Borenstein, professor associat de Ciències Genòmiques a la Universitat de Washington, va recalcar que la ingent quantitat d'informació multiòmica que s'obté se sol centrar en associacions estadístiques, ignorant sovint els coneixements previs en mecanismes, dependències i regularitats que vinculen aquestes diverses facetes del microbioma. Per aquest motiu, és fonamental la integració de sistemes i models de les dades multiòmiques, desenvolupant noves eines computacionals que integren la informació taxonòmica, genòmica, metagenòmica i metabolòmica del microbioma.

Segons el seu criteri, aquesta integració portarà a una millor comprensió −i a diferents escales− del microbioma tant en individus sans com en la malaltia, donant pas a tractaments personalitzats basats en el microbioma.