4. El Zika i la comunicació de risc

La comunicació durant una emergència de salut pública té un paper fonamental, i el seu principal objectiu és "donar poder a les poblacions perquè es protegeixin de la infecció", segons Jonh Kinsman, professor a la Epidemiology and Global Health Unit de la universitat d'Umeå, a Suècia. Per Kinsman hi ha dos tipus de missatges que oferir: uns són genèrics, que poden ser aplicats en qualsevol lloc i que es basen en principis biològics universals. Altres són específics del context, i es dirigeixen a aspectes particulars de cada comunitat.

Aquests últims solen resultar més complicats d'establir, i "necessiten d'investigacions socials sistemàtiques per determinar què està succeint en una comunitat". De fet, "les autoritats no sempre entenen els assumptes que succeeixen a nivell local, i sense això els missatges poden no ser entesos o acceptats".

Kinsman participa en el projecte ZikaPLAN, un dels objectius és valorar la percepció de la població brasilera davant les campanyes d'informació que rebien sobre el Zika. Una de les coses que han observat és que aquestes patien moltes vegades d'equilibri: o bé es dissenyaven amb un excés de dades o bé apel·lant en excés a l'emoció sense informar adequadament.

Per la seva banda, la periodista Mônica Manir ha estudiat com s'han tractat les notícies sobre el Zika en els quatre principals diaris brasilers. I ha diferenciat tres tipus de discursos. Un és el discurs del poder: com el govern va anar actualitzant els números de la malaltia alhora que emfatitzava en els mitjans la importància de la població en la lluita contra el virus. Un altre el de la ciència: com els centres de referència en recerca van arribar a tenir un paper en altres èpoques inusual. Finalment, el discurs dels que pateixen: el de les mares ("l'OMS va demanar a les dones que consideressin la possibilitat de retardar el seu embaràs, però en aquestes regions moltes dones viuen per ser mares") o el dels nens afectats, que "al principi no apareixien en els diaris i després ho feien d'esquena, fins que al final van ser mostrats de cara. Aquí va ser quan realment assumim el problema", va comentar Manir.

Una altra dada important és el de la cobertura, el nombre de notícies dedicades al virus. Va ser màxima durant el brot, però es va reduir ràpidament a mesura que arribava l'hivern i amb això es reduïen tant les poblacions de mosquits com les infeccions.

Ho havia comentat prèviament Laurence Marrama: "oscil·lem entre extrems. O no se'ls presta atenció o saturen els mitjans de comunicació".