6. Dissenyant el futur

Els aspectes ètics van ser repassats per Ignasi López, de la Fundació La Caixa. "Hi ha molts reptes per afrontar. L'ètica és important en un abordatge ciutadà centrat en salut, però no és l'únic repte. No oblidem la involucració dels diferents agents o la ciència oberta", ha recordat.

Des del seu punt de vista, els valors subjacents de la Recerca i Innovació Responsable "semblen una bona guia d'un procés d'auto reflexió per fer que la recerca i la innovació en salut siguin més obertes i transparents".

Un altre repte pendent són les nombroses barreres perquè les tecnologies avançades per a l'envelliment saludable siguin acceptades. Tony Prescott,  de la Universitat de Sheffield, va citar entre altres la privacitat, la confiança, la funcionalitat i el valor afegit, el cost i la facilitat i la idoneïtat per a l'ús diari.

"Si parlem sobre les percepcions sobre la tecnologia en la gent gran, la relació és complicada i ambivalent: les tecnologies poden facilitar la participació de les persones en la societat, però també poden excloure'ls i estigmatitzar-los. El motiu és que, generalment, les tecnologies no són neutrals i s'incrusten dins de les complicades relacions socials", ha advertit.

Finalment, Totti Könnöla, l'Insight Foresight Institute de Madrid, va repassar els tres possibles escenaris que tindran lloc el 2030. Com va indicar, en un escenari ideal, el govern es reubica en un paper directiu, supervisant resultats en salut i estimulant el compliment mitjançant mètodes tous. La seva intervenció directa en la salut (i en el seu finançament) es veu substancialment reduïda, excepte en malalties agudes.

En el segon escenari, considerat transicional, les bretxes socials respecte a l'accés i la confiança han persistit. I el paper de les institucions governamentals relacionades amb la salut i els mecanismes bàsics de finançament no han canviat, però els costos creixents estan -de facto- erosionant la cobertura pública total.

El tercer i últim serà aquell en el qual la responsabilitat per una societat sana és compartida. En aquest cas, malgrat que les actituds saludables i de comportament són dominants, l'aguda crisi de gestió porta el govern a retenir, augmentar el control, finançar directament i produir tots els serveis de salut. Això ajuda a assolir alts nivells de finançament públic de despesa sanitària amb poca -si hi ha alguna- confiança en el sector privat.

"La governança en els ecosistemes personals de salut s'està transformant: tots els actors tenen un paper. Per ampliar els ecosistemes hem de pensar en plataformes i acceptar la disrupció. I federar i coordinar-los", ha conclòs.