Sinopsis

  • El 7 i 8 d'abril de 2016, alguns dels millors experts internacionals es van reunir a B·Debate per parlar sobre la resistència terapèutica al càncer. En aquesta Sinopsi us expliquem el més rellevant del que es va parlar, els nous avenços, les noves tendències i les principals conclusions.Read more
  • Un vell i antic somni de la medicina consistia en viure sense bacteris, però avui es reconeix l'error d'aquesta afirmació. En el nostre interior allotgem aproximadament dos quilos de bacteris, amb els quals convivim i que influeixen en processos molt variats, molts d'ells inimaginables fa només uns pocs anys. És el que s'ha anomenat l'últim òrgan: el microbioma. Les investigacions sobre la seva importància en la salut constitueixen una de les principals àrees d'activitat en el camp de la biomedicina. Entre les novetats més recents es troben, per exemple, que l'embaràs no és un procés estèril , com es pensava, sinó que la placenta posseeix el seu propi microbioma i pot influir en el desenvolupament fetal; que sembla que hi ha una finestra crítica de temps, al voltant dels tres mesos d'edat...Read more
  • El cervell dels nens està en constant creixement i desenvolupament però, per desgràcia, aquesta complexa màquina també està pot patir fallades. Fins ara, la neurologia pediàtrica s'acostava a aquests problemes segons els símptomes que provocaven: epilèpsia, retards mentals, autisme o trastorns en el moviment, per exemple. Però aquest enfocament no és suficient perquè les categories se solapen i els símptomes són només el reflex a l'exterior del veritable error que els provoca. Estudiar només el reflex sol fer insuficient el tractament. En paraules d' Àngels García Cazorla , neuròloga pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona, ​​cal fer "una petita revolució en la manera com abordem, investiguem i tractem aquests trastorns. Els símptomes són importants, però els tractaments han...Read more
  • La informació genètica s'emmagatzema en l'ADN com un llibre d'instruccions difícil de llegir. Les mateixes lletres apareixen en llibres tan diferents com una cèl·lula de la pell, una del fetge, una del cor. Què distingeix les històries que expliquen? L’epigenètica, la relació de les lletres amb els lectors. L'epigenètica es defineix com qualsevol variació biològica heretable que sorgeix independentment de la seqüència d'ADN. A grans trets engloba tres blocs: les modificacions de les histones (proteïnes que enrotllen el genoma de forma més o menys compacta); la metilació de l'ADN (petita marca afegida a una de les seves lletres que condiciona la seva lectura), i els anomenats àcid ribonucleic (ARNs) no codificants: tots aquells ARNs que no serveixen per fabricar proteïnes i que procedeixen...Read more
  • El cervell és l'òrgan que ens defineix com a espècie i com a individu, és el més complex de tots els que conformen el cos humà, el més nou des del punt de vista filogenètic, i el més desconegut. "Sabem més del genoma que de com funciona el sistema nerviós -admet Josep Maria Tormos, coordinador científic B·Debate- i aquest desconeixement fa que sigui difícil saber què s'ha fet malbé i com arreglar-ho". Ara, en una societat cada vegada més longeva aquest òrgan pren tot el seu protagonisme. "La crisi a la qual ens enfrontem és que envellirem amb cors sans però sense recordar qui som", sosté Álvaro Pascual-Leone, professor de neurologia a l'Escola Mèdica de Harvard i membre del comitè científic de l'esdeveniment. La complexitat del cervell requereix d'un abordatge multidisciplinari per al seu...Read more
  • En la investigació biomèdica, una eina controvertida és l'ús d'animals, fet que està sotmès a discussions ètiques i que moltes vegades no reflecteix la realitat del cos humà. Per substituir o complementar la recerca en animals s'estan desenvolupant ja miniòrgans de laboratori, organoides i "òrgans en xips" que permetin una experimentació més directa i real; s'usen cèl·lules iPS, cèl·lules reprogramades per retornar-les pràcticament al seu estat original quan van començar en l'embrió; i es treballa en models matemàtics amb l'objectiu final de crear un "humà virtual" que pugui ser estudiat directament en un ordinador. Paral·lelament, s'estudien per exemple ratolins modificats gen a gen per identificar funcions encara desconegudes d'aquests animals. Per debatre aquests avenços, alguns dels...Read more
  • Per “millorar” un organisme viu ja existent s’utilitza tot un arsenal creixent de tècniques que permeten modificar genomes. Aquestes tècniques permeten, entre altres coses, que bacteris modificats fabriquin fàrmacs contra la malària, que siguin capaços de degradar determinats plàstics o que limfòcits del nostre sistema de defensa siguin rearmats per detectar i lluitar contra determinats tumors. Alguns dels millors experts internacionals van comentar els últims avenços en aquest àmbit en el B·Debate , una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.Read more
  • Els bacteris amb els quals convivim són fonamentals en processos com la digestió o l’educació del sistema immunitari. Però el seu paper va molt més enllà, ja que les variacions o alteracions en la seva composició s’han associat amb malalties de tot tipus: amb l’obesitat i la diabetis, amb al·lèrgies, amb certs tipus de càncer. Estudis recents suggereixen que també es podrien associar amb la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) o fins i tot amb trastorns del comportament com l’autisme. És per això que al microbioma, el conjunt de microorganismes que poblen l’ésser humà —i dels quals més del 90% són bacteris—, se’l coneix ja com l’últim òrgan. Conèixer en profunditat les poblacions bacterianes i la seva influència en la salut podria permetre diagnosticar o fins i tot...Read more
  • El cervell funciona fonamentalment mitjançant electricitat, i aquesta particularitat permet que puguem alterar el seu funcionament buscant beneficis. Elèctrodes implantats mitjançant cirurgia es fan servir ja per controlar, per exemple, alguns símptomes del Parkinson, i s'investiga la seva aplicació en altres patologies tan importants com els infarts cerebrals. A més, part de la informació que emet es pot descodificar mitjançant un ordinador. Això està permetent crear interfícies amb les que pacients paralitzats poden moure braços robòtics o controlar mentalment les seves pròpies cadires de rodes. En persones sanes, l'estimulació elèctrica sembla ser capaç de millorar habilitats com la memòria, però encara no es coneixen els seus possibles efectes a mitjà i llarg termini. Alguns dels...Read more
  • En el darrer mig segle la població mundial s’ha doblat, mentre que l’augment del rendiment dels cereals s’ha multiplicat per tres. Les millores de producció s’han aconseguit, entre d’altres, augmentant la superfície conreada, l’aigua i els adobs utilitzats. En un context de canvi climàtic, aquestes tècniques ja no poden seguir utilitzant-se, la qual cosa obliga l’ésser humà a utilitzar altres eines com la millora en el coneixement bàsic de la genètica de plantes. Els millors experts internacionals en genètica vegetal van exposar el seu treball en aquest àmbit a B·Debate , una iniciativa de Biocat i l’ Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic, coorganitzat amb el Centre d’Investigació en Agrigenòmica (CRAG) i amb el recolzament de la National Science Foundation (Estats Units).Read more