La mort cel·lular programada en plantes pot ajudar a fer front a l’augment de necessitats alimentàries

La recerca en aquest àmbit permetrà obtenir plantes més resistents contra les plagues i fruits de més qualitat. Gràcies a les noves tecnologies no hauran de ser transgèniques

B·Debate ha reunit els investigadors internacionals més destacats en la recerca sobre MPC en plantes - Foto: © Biocat, J.Cabanas
06/10/2013

La mort cel·lular programada (MCP) té un paper important en la salut de les plantes amb les implicacions socioeconòmiques que d’això se’n deriven. La recerca en MCP és un camp relativament nou i permetrà obtenir plantes més resistents contra les plagues i, a llarg termini, produir fruits de més qualitat i que durin més.

"Cal incrementar l’esforç en la recerca bàsica per aconseguir el més aviat possible transformar-la en aplicacions pràctiques", han dit Nuria Sánchez Coll i Marc Valls, investigadors del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i líders científics de les jornades B·Debate The death of plant cells: From proteases to field applications celebrades a Barcelona del 2 al 4 d'octubre, on han participat més de 50 experts internacionals per debatre l’estat actual de la recerca en aquest àmbit i les implicacions i expectatives futures en la indústria i l’agricultura.

Segons les previsions de les Nacions Unides, d’aquí 15 anys la població haurà augmentat un 13% i, amb això, les necessitats alimentàries. Per poder proveir tota la població, és fonamental trobar noves maneres de protegir les espècies de més importància alimentària de les malalties i maximitzar el rendiment que s’obté dels seus cultius.

La productivitat en els camps de conreu es pot veure radicalment afectada en cas de plagues. Disposar de cultius que no només creixin millor en condicions saludables, sinó que també siguin capaços de lluitar contra fongs i bacteris patògens ha esdevingut una prioritat. L'MCP és clau en aquesta lluita, ja que la planta es defensa d’un atac bacterià o fúngic iniciant un programa de mort cel·lular a les cèl·lules properes al focus de la infecció, eliminant així els organismes i evitant la seva propagació per tota la planta. Entendre com funcionen aquests mecanismes a nivell molecular és vital per poder combatre de manera efectiva a les plagues.

L’aparició de males herbes també pot fer disminuir la productivitat dels conreus de plantes per a ús alimentari. Actualment ja hi ha companyies farmacèutiques que estan investigant en MCP per a l’obtenció d’herbicides específics. La seva recerca consisteix en cercar i estudiar les proteïnes implicades en els processos d'MCP en males herbes, per fer herbicides que ataquin directament aquestes molècules i eliminar així, de manera programada, aquestes plantes. A la indústria productora de pesticides li interessa que es faci recerca bàsica, precisament, per poder conèixer aquestes vies.

Obtenció de fruits de millor qualitat i que durin més

Se sap que el procés en què el fruit es separa de la planta un cop és madur està controlat per MCP. Tot el temps que el fruit es manté unit a la planta és temps en què aquesta li subministra nutrients, fent que surti més dolç i tingui millor qualitat. Segons la doctora Sánchez Coll, “el fet de conèixer les vies de la MCP i  poder-les activar i inhibir quan un vulgui, permetria controlar el temps de maduració del fruit”. Un coneixement més acurat del procés de mort cel·lular programada pot conduir, doncs, a l’obtenció de collites amb una productivitat més elevada.

Noves tecnologies per no haver de treballar amb transgènics

Per aconseguir moltes de les millores abans esmentades, és necessari modificar genèticament les plantes. Cal diferenciar què és un organismes modificat genèticament (OMG) i un transgènic. Tots els transgènics són organismes que han estat modificats genèticament però no tots els OMG són transgènics. La diferència rau en que  aquests últims se’ls hi ha introduït un fragment d’ADN que no els hi és propi. Segons la doctora Sánchez Coll “hi va haver una aturada en la investigació en MCP perquè a Europa no es poden fer transgènics”. Hi ha noves tècniques per obtenir plantes modificades genèticament no transgèniques. Es fa mutant un gen de la pròpia planta, sense introduir material genètic forà. Aquesta tècnica suposa un nivell d’invasió similar al que es produeix en el creuament de varietats en l’agricultura tradicional per obtenir plantes més resistents.

Organitzadors:
   
Col·laboradors: