1. Un projecte-repositori de la complexitat

El projecte GTEx va néixer l'any 2010. En el seu article de presentació, el consorci que el duria a terme el va introduir així: "Els estudis d'associació genètica han identificat milers de llocs en el genoma relacionats amb malalties comunes, però per  la majoria d'aquestes, els mecanismes que estan sota aquesta susceptibilitat romanen desconeguts. La majoria de les associacions no es relacionen amb canvis en la codificació de proteïnes, el que suggereix que són variacions en les regions reguladores les que molt possiblement contribueixen al desenvolupament de moltes malalties. L'examen acurat de l'expressió dels gens i la seva relació amb la variació genètica s'ha establert com el següent pas crític a l'hora d'establir les bases genètiques de les malalties comunes".

Aquesta relació s'estableix mitjançant els anomenats eQTLs, el complex vocable sota el qual s'amaga la relació entre una seqüència de lletres de l'ADN i la major o menor probabilitat que el gen al qual afecta s'expressi, primer en forma d'ARN i seguidament de proteïna. Seria una mena de relació entre el llibre i la lectura: algunes variants (diferents lletres) l'afavoreixen i altres l'entorpeixen, com si unes engrandissin unes quantes lletres i altres les traduïssin a un idioma estrany. Però les variants poden actuar de forma diferent en cada teixit, depenent de les seves cèl·lules i el seu entorn, de manera que no n'hi ha prou amb seqüenciar el genoma, treure una mostra de sang i quantificar allà l'ARN o les proteïnes. L'ADN és comú, però l'expressió cal estudiar-la òrgan a òrgan, teixit a teixit. La relació cal establir-la com si es tractés d'una peça d'orfebreria. Només així la informació dels primers estudis d'associació pot arribar a comprendre.

L'any 2015 es van publicar els primers resultats que el projecte havia anat obtenint. D'aquelles s'havien analitzat uns 1.500 teixits procedents de 175 donants, als quals se'ls havien pres mostres poques hores després de morir. Entre aquestes dades ja hi havia alguns curiosos. Per exemple, la variació en l'expressió dels gens era molt més gran entre els òrgans d'una mateixa persona que la que hi ha entre diferents individus, com deia Roderic Guigó, cap de bioinformàtica i genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona, i un dels líders del B·Debate. A més, la majoria de les variacions entre aquests venen donats pel sexe, l'ètnia o l'envelliment. Es van trobar diferències relacionades amb ser home o dona en més de 750 gens, la majoria en el teixit mamari. I fins a 2.000 gens (un 10% del total) modificaven els seus nivells d'activitat amb l'edat.

Ara el projecte es troba molt més avançat. Com va exposar Kristin Ardlie, investigadora principal del projecte al Broad Institute de Massachusetts, s'ha efectuat "un atles de l'expressió gènica i els eQTLs de 960 donants". La mostra inclou "53 teixits, amb mostres de fins a 11 regions cerebrals diferents". S'han recollit més de 20.000 mostres, i els resultats de les anàlisis es troben disponibles en un repositori de forma oberta, a disposició de qualsevol investigador que els vulgui utilitzar.

L'ampliació de les mostres i les dades ha permès comprovar, per exemple, que pràcticament tots els teixits tenen diferències d'expressió entre homes i dones. Com va mostrar Shmuel Pietrokovski, investigador al Weizmann Institute of Science d'Israel, la majoria de les diferències se segueixen trobat en el teixit mamari, però també en el múscul i en el teixit adipós (en el greix). Fins i tot en el còrtex cingulat anterior, una regió cerebral que participa en nombroses funcions cognitives.

A part de les diferències sexuals, la gran quantitat de dades s'està començant a analitzar per obtenir informació sobre el risc i el mecanisme de diferents malalties, així com sobre el funcionament íntim del genoma, amb la seva més que complexa arquitectura i missatgeria cel·lular.