2. Les cèl·lules mare del càncer: origen, resistència, metàstasis (i dieta)

Les cèl·lules d'un càncer disten molt de ser homogènies, tant des d'un punt de vista genètic com sobretot epigenètic. Dins d'un tumor sembla establir-se una espècie d’estructura jeràrquica, un arbre a l'arrel del qual s'allotgen les anomenades cèl·lules mare. Tot i que encara hi ha controvèrsia, bastants estudis els concedeixen unes propietats fonamentals: basant-se en mecanismes epigenètics són les úniques capaces d'iniciar un tumor (si es trasplanten en ratolins altres cèl·lules del tumor que no siguin aquestes, el tumor no creix), es divideixen molt lentament i, sobretot, són particularment resistents a la quimioteràpia. D'aquí que un càncer pugui reaparèixer si queda viva una d'aquestes cèl·lules, tot i que el tractament en un principi sembli funcionar.

Per a John Edgar Dick, investigador a la Universitat de Toronto i un dels pioners de la recerca en aquest camp, "si les cèl·lules mare del càncer són tan rellevants, i si el tumor creix i evoluciona a partir d'elles, llavors les seves característiques són les més importants". Però el seu estudi implica reptes, i també els tractaments que intentin vèncer-les. "Les cèl·lules mare tenen nombroses propietats per escapar de les teràpies", va assegurar Dick. "Si són a la base de l'evolució del tumor, és difícil superar a Darwin".

 

“Si les cèl·lules mare del càncer són tan rellevants, i si el tumor creix i evoluciona a partir d'elles, llavors les seves característiques són les més importants”

 

Les metàstasis

Al final, la major part de les morts per càncer es deuen a les metàstasis, al viatge que les seves cèl·lules emprenen per l'organisme. Perquè això passi, algunes d'elles adquireixen unes propietats particulars: mitjançant mecanismes fonamentalment epigenètics es tornen més "líquides", es desprenen més fàcilment de la massa tumoral. Però a més han de ser capaços d'iniciar un nou tumor allà on nien, de manera que haurien de tenir certes característiques de les cèl·lules mare.

El grup de Salvador Aznar −investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i líder científic juntament amb Eduard Batlle i Raúl Méndez d'aquest B·Debate− ha intentat discernir les cèl·lules d'un tumor que inicien la metàstasi, i en la recerca han trobat sorpreses cridaneres: les cèl·lules responsables "semblen adipòcits"[3], va comentar Aznar, i de fet tenen regulats a l'alça molts gens relacionats amb el metabolisme dels greixos. En particular, un receptor anomenat CD36, responsable d'introduir àcids grassos a les cèl·lules, es troba anormalment actiu en aquestes cèl·lules.

Les dades són entre esperançadores i alarmants: CD36 semblava necessari per iniciar la metàstasi, i el seu bloqueig mitjançant anticossos disminueix dramàticament el procés en ratolins. Però la troballa, publicada a Nature, desperta preguntes com la que es va fer el mateix Aznar: "Hi ha llavors una relació entre la dieta i les metàstasis? Explicaria això l'augment de mortalitat observat últimament en alguns tipus de càncer?" Podria ser. "Consumim molts més àcids grassos del que creiem, fins i tot en productes quotidians", va afirmar Aznar. És aviat per treure conclusions, però dins de tot l'espectre d'ells, un sembla especialment preocupant: l'àcid palmític, molt present en olis vegetals com els de coco o palma.

Una altra investigació puntera i sorprenent és la que lidera Eduard Batlle, investigador ICREA i cap del Programa d'Oncologia també a l'IRB de Barcelona. Si la metàstasi és el procés clínicament més rellevant en els tumors de còlon, el seu grup ha observat que "els gens que prediuen un mal pronòstic no estan expressats en el tumor, sinó en el seu entorn", va afirmar el propi Batlle. Sembla que el càncer modifica els seus voltants per afavorir la seva extensió, i això "ofereix una oportunitat de tractament" dirigint-se al ambient que l'envolta.

Una manera podria ser actuar contra la molècula TGF beta, que sembla ser una reguladora important en el procés. Encara que l'abordatge és complex: en les fases inicials podria tenir, paradoxalment, un paper protector. L'equip de Batlle ha tractat d'identificar aquells tumors susceptibles de beneficiar-se del tractament. Al laboratori els resultats són prometedors, i sorprenentment millors quan es combinen amb noves formes d'immunoteràpia.

 


[3] Els adipòcits són les cèl·lules que formen el teixit adipós o teixit gras.