2. L’apoderament: advocats de si mateixos

"Les persones amb discapacitat hem d’apoderar-nos per aconseguir que es respectin els nostres drets, i no tinc clar que ho haguem fet", va sostenir Josep Maria Solé, advocat i responsable de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. "En moltes ocasions la veu no la tenim les mateixes persones amb discapacitat, sinó la gent que ens envolta, que tenen la millor intenció però que solen pecar de paternalisme. En part és culpa nostra, perquè no coneixem prou els nostres drets, i en part per això no els podem exercir".

Solé va recalcar la tendència d'una atenció que pivota cap a la institucionalització, en lloc de cap a una acció individualitzada en la comunitat. Per exemple, "un malalt mental rep a Catalunya 500 euros si és a casa, però 2.000 si accedeix a una residència". Per a Fernando Fantova, consultor en l'àrea de serveis socials a Bilbao, la piràmide de la protecció social està transformant-se. Abans, els serveis socials eren un element final sense la importància dels altres, i els col·lectius amb discapacitat es conformaven a fer-se un buit allà. Ara "volen ser ciutadans amb tots els seus drets. Exigeixen saltar d'un Estat que agafava als discapacitats al bressol i els deixava a la tomba a través dels serveis socials a un més inclusiu i transversal en la diversitat". Com va apuntar Margarita León, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), "És massa simple parlar ara només de cures en salut. Tot és complex i ha d’interrelacionar-se".

Gary Bourlet és el cofundador de la iniciativa Learning Disabilities England i fa més de trenta anys que és un defensor de la seva pròpia causa en la defensa dels drets de les persones amb dificultats d'aprenentatge. Després d'haver estat freqüentment rebutjat per la societat, com recull ell mateix en una entrevista a The Guardian (en la qual recorda com l’apartaven dels altres nens pel temor que els hi contagiés una epilèpsia), "volem que la gent parli per si mateixa sobre temes que els afecten. Volem tenir els mateixos drets per ser vistos, per votar, per ser inclosos, tenir les mateixes oportunitats en la vida social, en l'educació i en el treball que la resta".

Algunes d'aquestes oportunitats passen per la tecnologia, que "ha revolucionat la comunicació i la participació", però que també té la seva part negativa. Entre altres coses perquè "moltes persones amb discapacitats no poden permetre o no disposen del suport per poder utilitzar-la, i perquè la tecnologia no és un substitut del contacte humà".