3. Les grans promeses: teràpia gènica i cèl·lules mare

La teràpia gènica

La teràpia gènica consisteix, bàsicament, en modificar la genètica de les cèl·lules per corregir una alteració o per afegir-ne un avantatge que els permeti superar un defecte. És una gran esperança per a moltes malalties, però fins al moment només hi ha aprovat un tipus de teràpia gènica a Europa i no té res a veure amb la ceguesa, sinó amb un tipus de malaltia relacionada amb el metabolisme dels greixos.

De fet, com va afirmar Francisco J. Díaz Corrales, investigador al Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), fins "al 65% dels assaigs clínics amb teràpia gènica s'han fet a pacients de càncer, i només un 2 % a pacients amb dèficit visual”. No obstant això, l'ull és un òrgan prometedor per a aquest tipus de teràpies. Així ho va assegurar Gema Martín Navarrete, investigadora postdoctoral a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, ja que "és petit, accessible, està aïllat i és immunoprivilegiat" (fet que disminueix la possibilitat de rebuig immunitari a la teràpia).

"L'ull és un òrgan prometedor per a les teràpies gèniques"

 

Un dels problemes perquè la teràpia gènica sigui una realitat és el risc que pot implicar. Per introduir gens a les cèl·lules se solen emprar virus que arriben fins al nucli i els insereixen dins de l'ADN. Però és molt difícil dirigir on ho fan, i per tant poden provocar alteracions no desitjades. Es treballa en millorar la seva seguretat i alhora en noves fórmules com els niosomes, una variant nanotecnològica dels coneguts liposomes. I una nova tecnologia de reparació promet marcar part del futur de la teràpia gènica, ja sigui administrada mitjançant virus o mitjançant nanotecnologia. S'anomena CRISPR/Cas9, i va ser escollit el 2015 com l’avenç científic més important de l’any.

Fins al moment, la teràpia gènica en fase més avançada i ja demostrada contra la ceguesa es dirigeix ​​a un tipus de malaltia hereditària, l'anomenada amaurosi congènita de Leber. Els assajos estan en la fase prèvia a la seva aprovació i ja s'han provat en 50 pacients. Segons Díaz Corrales, fins al moment "ha demostrat ser segura i efectiva". En aquesta malaltia només hi ha un gen alterat, de manera que el disseny de la teràpia està clar. Més difícil serà en el cas d'altres patologies multifactorials, on no hi ha un gen específic, com en la DMAE. Però tampoc es descarta. Segons Monés, segurament "es dirigeixin a incrementar un factor protector". El grup del propi Díaz Corrales treballa amb aquesta hipòtesi i ho fa sobre el gen SIRT1, una mena de nucli on conflueixen diversos dels mecanismes implicats.

Els trasplantaments de cèl·lules mare

Els assajos amb cèl·lules mare per tractar diversos tipus de ceguesa van començar l'any 2010. I, tot i que encara no hi ha teràpies d'aquest tipus aprovades per cap dèficit visual, “ara mateix hi ha molts assajos clínics en marxa, la majoria amb cèl·lules mare embrionàries”, va comentar Anna Veiga, directora del Banc de Cèl·lules Mare en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

Les cèl·lules embrionàries són un dels tipus que poden usar-se. Però n’hi ha més: estan les anomenades cèl·lules mare de pluripotència induïda (IPS), que sorgeixen de reprogramar cèl·lules adultes per convertir-les en mare. Són una gran esperança, però encara presenten dificultats. Entre elles, com va exposar Michael Edel, investigador a la Universitat de Barcelona, ​​dilucidar “la possibilitat que es tornin tumorals, saber si provoquen resposta immunitària i estandarditzar i optimitzar els protocols de producció”. No és una cosa intranscendent: un assaig amb aquest tipus de cèl·lules per tractar la degeneració macular es va haver d’aturar per problemes de seguretat, ja que algunes de les cèl·lules presentaven mutacions en gens capaços d'iniciar un càncer (oncògens).

Aquestes cèl·lules pretenen reemplaçar les danyades, ja que són capaces de madurar i substituir aquelles que han deixat de funcionar: d'aquesta manera podria restaurar-se la funció perduda. És el que s'anomena teràpia de reemplaçament. Però hi ha més opcions: podrien utilitzar-se també les anomenades cèl·lules mesenquimals, procedents de la medul·la òssia. Aquestes podrien actuar en fases més inicials, ja que tenen propietats protectores i estimulants que alentirien el desenvolupament de la malaltia.

"És un dur i emocionant camí en què probablement s'acabaran combinant vàries d'aquestes teràpies experimentals. De moment, hem de provar-les i estudiar-les per separat"

 

I hi ha teràpies en estudi encara més futuristes. Consisteixen en reprogramar cèl·lules directament in vivo.  És el que tracten de fer al laboratori de Pia Cosma, professora ICREA al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Per aconseguir-ho injecten cèl·lules mare “activades” que es dirigeixen a la retina de ratolins amb retinosi pigmentària i es fusionen amb les cèl·lules danyades. D'aquesta manera es creen cèl·lules en un principi amb dos nuclis que semblen regenerar els fotoreceptors lesionats, restaurant així part de la seva visió.

Com va assegurar Jordi Monés: “és un dur i emocionant camí en què probablement s'acabaran combinant diverses d'aquestes teràpies experimentals. De moment, hem de provar-les i estudiar-les per separat”.