3. La millora de les plantes: portant la ciència a la pràctica

Una cop conegudes aquestes modificacions, com poden utilitzar-se per millorar els conreus? L’any 2000 es va publicar el primer genoma d’una planta; a dia d’avui ja es disposa del genoma complet de més de 80 espècies, així com de diferents varietats dins d’una mateixa espècie: unes bases de dades a les quals accedeixen contínuament els milloradors de plantes.

Per a Josep Casacuberta, líder científic de la trobada i exmembre del panell de transgènics de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), els transgènics no són tampoc ni l’única ni la completa solució, però defensa disminuir l’alarma generada sobre aquest tipus de conreus. “Els transgènics segueixen un control estricte de riscos i, a més, les noves tècniques permetran un control molt més fi dels canvis introduïts”, apunta. Una d’aquestes tècniques és l’anomenada CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), considerada la gran promesa en la teràpia gènica i l’ús de la qual ja es discuteix inclús per a la modificació d’embrions humans i la prevenció de malalties genètiques.

Tal i com recorda Casacuberta, “variacions en el genoma s’han produït constantment a les plantes; fins i tot als anys 50 es van fer servir raigs X per provocar modificacions que es troben a molts aliments actuals. Sense aquests avenços —recorda— no podríem donar resposta al repte de l’alimentació del futur i millorar les espècies que mengem”.

James Giovannoni, investigador del Boyce Thompson Institute for Plant Research (Nova York), va exposar les investigacions que han permès al seu equip analitzar les mutacions, l’epigenètica i la metabolòmica (el conjunt de productes derivats del metabolisme) del tomàquet. “Hem identificat regions del genoma que influeixen en el color del tomàquet, en la seva consistència, en la seva maduració i en el seu sabor”, destaca.

Rod Wing, director de l’Institut de Genòmica d’Arizona, va explicar al B·Debate com els seus treballs es dirigeixen directament al problema que suposarà l’alimentació d’una població que no deixa d’augmentar. Per això la seva investigació gira entorn a l’arròs, l’aliment més consumit del món. “Els pobles que depenen de l’arròs doblaran els seus habitants al 2050, i aquest cereal ja és la base de l’alimentació del 50% de la població mundial”, afirma. Per millorar-lo “es necessita que sigui més resistent, més fàcil de conrear i més nutritiu”, apunta l’expert. Fins al moment s’han seqüenciat els genomes de 3.000 varietats diferents d’arròs, però ara es necessita integrar i interpretar tota aquesta informació. Per fer-ho, Wing ha participat en la creació de l’International Rice Informatics Consortium, una iniciativa que busca centralitzar i optimitzar tots els esforços realitzats.

Melons més dolços gràcies al genoma

Jordi García Mas, investigador del CRAG i responsable de desxifrar per primera vegada el genoma del meló, va ser un dels experts de B·Debate. El seu grup ha llegit el genoma de diverses varietats de meló per estudiar com ha estat la variació durant l’evolució i com aquesta ha afectat a la maduració. Per exemple, alguns tipus de meló maduren quan se’ls administra etilè, una hormona vegetal. Però el meló pell de gripau (el més comú a Espanya) és immune a la seva acció i segueix altres vies diferents. Els experts han identificat una regió de l’ADN que sembla involucrada directament en aquest procés, i una altra que sembla relacionada amb el fet que acumuli més sucre i resulti molt més dolç.