3. Trasplantaments de femtes i nous tractaments
Hi ha diferents formes de modificar el microbioma per intentar millorar la salut. Hi ha els probiòtics i els prebiòtics, però la forma més radical consisteix en el trasplantament de femtes procedents d'un donant sa. Aquest procediment ja s'ha mostrat eficaç a l'hora de tractar diarrees resistents i potencialment greus per Clostridium Difficile.
No obstant això, el procediment té molts inconvenients: és difícil analitzar amb certesa la seguretat de la mostra, és virtualment impossible estandarditzar i hi ha moltes diferències sobre com ho accepten els pacients. De fet, un dels màxims experts en el camp, el doctor Max Niewdorp, del Academic Medical Center d'Amsterdam, no dubta a afirmar que "en deu anys no es faran més trasplantaments de femta, sinó fàrmacs dirigits". És a dir, identificant aquells bacteris potencialment beneficiosos i administrant-los de forma controlada, segurament en forma de còctel.
En això és en el que treballa Bernat Ollé, CEO de la companyia Vedanta Biosciences, en dissenyar fàrmacs basats en bacteris seleccionats no de forma empírica sinó racional, en base a les seves potencials propietats farmacològiques.
Quines són les expectatives? Quines seran les primeres malalties en poder ser tractades d'aquesta manera? Segons Ollé i Niewdorp el següent podria ser la prevenció de certes infeccions i del dany en el microbioma provocat per antibiòtics. Potser després es podrien millorar patologies com la malaltia inflamatòria intestinal. Més difícil i improbable serà atacar la diabetis de tipus 2 i especialment quimèric resultaria revertir malalties neurològiques com l'autisme, amb qui el microbioma també s'ha relacionat. Són els graons d'una piràmide teòrica on cada pas resulta ara mateix esperançador però més insegur que l'anterior.