Com podem cuidar el nostre cervell per tenir una vida més sana?

  • La dieta, la son, la feina, les relacions socials, el nivell i tipus d’activitat cognitiva, o els anys d’escolarització són alguns dels factors que influeixen la nostra salut cerebral

  • Als EUA, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, s’ha creat nombrosos centres de recerca i unitats clíniques per millorar la salut cerebral, fins i tot de persones sanes

  • Al llarg de tota la vida, però sobretot a partir dels 40 anys és important optimitzar les connexions neuronals per millorar les habilitats cognitives

  • El projecte europeu ‘Human Brain Project’ i el nord-americà BRAIN introdueixen la intel·ligència artificial, el BIGDATA i la supercomputació, per entendre millor el cervell, identificar els factors clau de les malalties neurodegeneratives i prevenir-les

  • Experts internacionals, coordinats per l’Institut Guttmann, analitzen els elements que conflueixen a la salut cerebral a CosmoCaixa convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa"

30/09/2015

Atenció a mitjans

Salut cerebral. Des dels gens al comportament. Millorant la nostra vida

Dia
dilluns 5 d'octubre
Hora
10.30hores
On?
CosmoCaixa (C/ Isaac Newton, número 26 de Barcelona)
Qui?
Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de Fundació bancària “la Caixa”
Montserrat Bernabeu, cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttman
Álvaro Pascual-Leone, director del centre de investigació Berenson-Allen i professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard
Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF
Mitjans gràfics
Demostració  d’una  tècnica  d’estimulació  cerebral  no invasiva per controlar el braç i programes de brain training

 

Barcelona, 30 de setembre 2015 – Els científics reivindiquen la salut cerebral en la propera edició de B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. El gran repte actual de la biomedicina és mantenir la funcionalitat del nostre cervell al llarg de tota la nostra vida, superant les malalties i, més important encara, retardant el deteriorament associat a l’envelliment. La investigació ens ofereix noves tècniques per interactuar amb el sistema nerviós i optimitzar-ne  el  seu  rendiment.  Governs  de  tot  el  món  han  invertit  en  projectes d’investigació internacionals per cartografiar el cervell humà –projectes BRAIN dels Estats Units i Human Brain Project europeu– i així identificar els factors que influeixen en les malalties neurodegeneratives per prevenir-les al màxim.

“La recerca ens permet saber fins on podem extreure indicis i convertir-los en estratègies terapèutiques per a les persones”, comenta Montserrat Bernabeu, cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttmann, que treballa amb l’objectiu d’aconseguir “un arsenal terapèutic” com el que es va aconseguir fa mig segle per tractar les malalties cardiovasculars, reduint en dues terceres parts la seva mortalitat.

Als Estats Units hi ha, pràcticament, un institut de recerca, bàsica o amb orientació clínica, a cada estat dedicat a l’estudi de la salut cerebral. Emulant el model d’un gimnàs convencional, els investigadors proposen exercitar el cervell amb rutines d’entrenament personalitzades per a cada persona. Els exercicis inclouen programes d’ordinador com l’aplicació desenvolupada a Catalunya per l’Institut Guttmann, amb altres socis tecnològics i de coneixement clínic, Guttmann,NeuroPersonalTrainer®, estimulació cerebral, consell nutricional, classes de meditació, entrenaments mindfulness, tai chi,  ioga o educació del son per millorar la salut cerebral. Altres països com Canadà, Austràlia i Nova Zelanda també han apostat per aquests mètodes.

“Sabem que un cervell sa està en millors condicions per fer front als desafiaments que es deriven de lesions, malalties i el procés natural de l’envelliment”, comenta Álvaro Pascual-Leone, director del Centre Berenson-Allen, recuperant l’aforisme llatí del mens sana in corpore sano.

A partir dels 40 anys s’accentuen els canvis quantitatius i qualitatius al cervell. Per exemple és molt habitual tenir dificultat per trobar la paraula que volem o necessiten fer servir, el conegut fenomen de “a la punta de la llengua”. Per això, a la vida adulta també és important optimitzar  les connexions neuronals per millorar les habilitats cognitives. L’entrenament cognitiu és una bona eina per estimular el cervell, però els científics treballen per trobar noves estratègies que permetin optimitzar el seu benefici, amb una perspectiva integradora, tenint en compte aspectes genètics, ambientals o biogràfics de cada persona.

 

Els 10 factors que segons l’evidència científica podrien influir en la salut cerebral són:

  • Una dieta equilibrada.
  • Exercici físic aeròbic.
  • Meditació i altres pràctiques  mindfulness.
  • Relacions socials positives.
  • Tipus i número d’activitats recreatives.
  • Qualitat del son.
  • L’activitat laboral (pel que fa la demanda de l’activitat   cognitiva).
  • Anys d’escolarització.
  • Manegament de l’estrès.
  • Entrenament cognitiu.

Totes aquests factors contribueixen al que s’anomena reserva cognitiva, uns estalvis mentals que ens protegeixen de manifestacions clíniques de malalties.

 

El cervell, un òrgan en constant evolució

Un dels descobriments més rellevants de la neurociència va ser descobrir que el cervell és un òrgan plàstic. Aprendre un idioma o enamorar-nos són accions que modelen el nostre cervell, fent-lo canviar al llarg de tota la vida. El cervell està en constant interacció tant amb el medi extern com amb el medi intern per mantenir l’equilibri de l’organisme. Els científics han vist que la part més externa del cervell, l’escorça cerebral, és la regió neuronal que fa aquesta funció de regulador del medi.

El cervell és el centre de control de l’organisme. De la mateixa manera que un ordinador destina recursos de memòria RAM per executar tasques, el nostre cervell fa el mateix en un context de competitivitat pels recursos. Qualsevol desequilibri de dins cap a fora o de fora cap a dins pot afectar el seu funcionament, i per tant les funcions cognitives. De fora cap a dins: si hi ha sobrecàrrega cognitiva tens menys recursos cerebrals per destinar-los a la regulació interna de la resta de l’organisme. I viceversa, de dins cap a fora. Si una persona pateix alguna malaltia l’escorça  prefrontal destina recursos en aquest problema orgànic per regular el medi intern. Per exemple, una persona amb insuficiència hepàtica o cardíaca, o diabetis tipus 2, presenta al cap dels anys un alentiment mental i del pensament.

 

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

  • Josep Maria Tormos. Coordinador d’investigació de l’Institut Guttman, que aquest any celebra el seu 50è aniversari. Aquest centre és l’hospital de referència a Catalunya per al tractament  i la rehabilitació integral de persones amb qualsevol discapacitat d’origen neurològic.
  • Álvaro Pascual-Leone. Director del centre de investigació Berenson-Allen i professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard. Aquest científic és un dels pioners en l’estimulació cerebral no invasiva per tractar patologies com la depressió, segons Lancet Neurology.

  • Gustavo Deco. Professor d’investigació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en les cèl·lules nervioses i les connexions neuronals del cervell humà, d’on emana la percepció, la memòria, les emocions i tot el que ens fa humans.

  • Arthur Kramer. Director de l’Institut Beckman de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (EUA), on investiga la percepció i la conducta humanes. El seu treball se centra en l’exercici de la ment i el cervell a través de l’activitat física per millorar aspectes de la cognició humana.

  • Daphne Bavelier. Neurocientífica de la Universitat de Rochester (EUA), utilitza els videojocs per analitzar la capacitat del cervell per aprendre i adaptar-se als canvis. Les seves investigacions es focalitzen en els factors que intervenen en la plasticitat cerebral.

El programa detallat de la conferència “Brain Health. From genes to behaviour. Improving our life” (Salut cerebral. Des dels gens al comportament. Millorant la nostra vida) està disponible en aquest enllaç.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar                                                            Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                             Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                              T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                             iroch@fundaciolacaixa.es