L'ús inadequat dels antimicrobians afavoreix l'aparició, propagació i persistència de microorganismes resistents

  • Cada any es diagnostiquen uns 440.000 casos nous de tuberculosi multiresistent que causen almenys 150.000 morts a nivell mundial

  • La prolongació i tractament de les malalties infeccioses causats pels microorganismes resistents, augmenta el risc de mort, els costos assistencials i la càrrega econòmica sobre les famílies i la societat

  • Un alt percentatge d'infeccions hospitalàries es deu a bacteris molt resistents a un ampli espectre d’antibiòtics

  • La primera jornada del B·Debate “The Global Threat of Antimicrobial Resistance. Science for Intervention” tindrà lloc el proper dia 5 de novembre a CosmoCaixa Barcelona

31/10/2013

Els dies 5, 6 i 7 de novembre, experts nacionals i  internacionals es reuniran a CosmoCaixa Barcelona convocats perB·Debate i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb la European Society of Clinical Microbiology and Infectious Diseases (ESCMID) i la Red Española de Investigación en Patología Infecciosa (REIPI) amb l’objectiu de promoure el debat entre científics i experts amb la matèria (autoritats de salut pública,  organismes reguladors i empreses farmacèutiques) que participen en la prevenció i el tractament d'infeccions causades per bacteris resistents a múltiples fàrmacs.

Els antibiòtics i altres medicaments antimicrobians, s'han utilitzat durant els últims 70 anys per tractar a pacients amb malalties infeccioses. Des de la dècada de 1940, aquests fàrmacs han permès reduir de forma efectiva la mortalitat provocada per malalties infeccioses. L'ús d'antibiòtics ha estat beneficiós i, quan es prescriuen i es prenen correctament, el seu valor en l'atenció al pacient és enorme. No obstant això, aquests fàrmacs s'han utilitzat tan àmpliament i durant tant de temps que els organismes infecciosos  a qui han d’eliminar han desenvolupat resistències, de manera que aquests medicaments són poc o gens eficaços. Aquest fenomen es repeteix en el cas de molts fongs, virus i paràsits. En alguns casos, els microorganismes han arribat a ser tan resistents que ja no hi ha antibiòtics que siguin eficaços contra ells.

La resistència als antimicrobians (RAM) genera una gran preocupació a nivell de salut global per diversos motius. Les infeccions per microorganismes resistents no responen als tractaments habituals, la qual cosa perllonga la durada de la malaltia i augmenta el risc de mort. La RAM redueix l'eficàcia del tractament, de manera que els malalts persisteixen infectats per més temps, fet que al seu torn propicia la propagació dels microorganismes resistents i el contagi a altres persones. Quan les infeccions deixen de respondre als medicaments de primera línia, cal recórrer a fàrmacs més complexos, amb el perill d’acabar esgotant totes les possibilitats. La prolongació de la malaltia i del tractament, sovint en hospitals, també augmenta la despesa en salut i l’impacte econòmic i social.

L'ús inadequat dels antimicrobians és un dels factors determinants de la farmacoresistència. A això contribueixen el consum abusiu, l'ús insuficient i l’automedicació. Per aconseguir que els pacients estiguin informats de la necessitat de prendre les dosis correctes dels antimicrobians apropiats és necessària la intervenció dels professionals sanitaris que els prescriuen, dels farmacèutics i dispensadors, de la indústria farmacèutica i de les instàncies normatives.

El creixement en la mobilitat de les poblacions a nivell global permet que els microorganismes resistents es propaguin ràpidament entre països i continents llunyans. El repte és complex i ha de ser afrontat a nivell global, entre d’altres tenint en compte la diversitat dels sistemes sanitaris dels diferents països. Contribuir a fer front a aquest repte de salut global és l’objectiu d’aquestes jornades.

Els debats d’aquest B·Debate se centraran en tres temes principals: la resistència als medicaments, els factors que afecten l’aparició i propagació de bacteris multiresistents i la manca de nous fàrmacs per al tractament d'infeccions causades per bacteris resistents a múltiples fàrmacs.

B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

Amb el títol The Global Threat of Antimicrobial resistance. Science for Intervention aquesta trobada està dirigida científicament pel Dr. Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències a Antibiòtics a CRESIB, centre de recerca d’ISGlobal.

Entre els assistents al B·Debate cal destacar a (possibles entrevistes durant l’hora de dinar o durant els coffee breaks):

  • Jordi Vila: el Dr. Vila és Cap del Departament de Microbiologia Clínica a l'Hospital Clínic i catedràtic a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va obtenir l'especialitat en microbiologia clínica el 1984 i el doctorat en Bioquímica el 1985. La seva recerca actual està centrada en la investigació de les bases moleculars de resistència als antimicrobians, descobriment de nous fàrmacs contra les bacteris i el desenvolupament d'eines moleculars per al diagnòstic ràpid de malalties infeccioses entre d’altres.
  • Gunnar Kahlmeter: el Prof. Kahlmeter és professor de Bacteriologia Clínica a la Universitat d'Uppsala, Cap del Departament de Microbiologia Clínica a l’Hospital Central, Växjö, Suècia i president del ESCMID 2012-14, president del EUCAST 2001-2012 i líder científic del Laboratori de Referència per les Proves de Susceptibilitat als Antimicrobians, responsable del desenvolupament de la tècnica europea de difusió de disc.
  • Fernando Baquero: el Dr. Baquero és el fundador, ex director, i actualment professor d'Investigació en el Departament de Microbiologia així com Director Científic de l'Institut Ramon i Cajal de Recerca Sanitària de l'Hospital Universitari Ramón i Cajal de Madrid. La seva carrera científica s'ha dedicat, entre d’altres, a la detecció i estudi dels mecanismes genètics implicats en l'aparició i evolució de la resistència als antibiòtics i la virulència en els bacteris.

 

Organització de les jornades

Durant la primera jornada, el dia 5, es debatrà sobre la situació actual de la resistència als antimicrobians, la perspectiva de l’OMS en aquesta matèria o sobre l’impacte econòmic que comporten aquests microorganismes resistents. També es parlarà de la presència d’aquest microorganismes en la cadena alimentària i en la societat.

En la segona jornada, dimecres 6, es debatrà sobre les resistències antimicrobianes als hospitals i en els països en desenvolupament així com de noves estratègies per desenvolupar nous agents antimicrobians.

Durant l’últim dia, es parlarà, entre d’altres temes, d’una proposta d’Aliança Global per fer front al problema de les resistències i del descobriment de nous medicaments i el seu desenvolupament.

A les 10:30h del mateix dia hi haurà un debat obert moderat pels doctors Murat Akova, Fernando Baquero i Jonathan Cohen.

Programa

Notícia relacionada (6/11/2013)

 

Per a més informació i entrevistes:

Mònica López i Marc Portella (Premsa B·Debate)
T. +34 657 985 544 (Mònica) / +34 650 259 013 (Marc)
premsa@bdebate.org
www.bdebate.org
Pots seguir-nos Twitter @BDebate

Irene Roch
Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa”
Tel. +34 93 404 60 27 / 669 457 094
iroch@fundaciolacaixa.es