Experts europeus demanen als polítics que posin a la seva agenda la contaminació ambiental
Les partícules que procedeixen del desgast dels frens, l'embragatge o els pneumàtics i la pols de l'asfalt s'han convertit en el 50% dels contaminants de l'aire i la seva importància segueix augmentant. Malgrat això, no existeix cap legislació que reguli les emissions per desgast mecànic. La manca de coneixement sobre la naturalesa química d'aquestes partícules, el seu comportament en l'atmosfera i l'impacte en la salut humana fa que, ara mateix, l'única via possible per reduir aquest tipus d'emissió sigui la disminució del volum de trànsit de vehicles.
Els experts europeus que han participat en les jornades Urban Air Quality: The Challenge of Non-Exhaust Road Transport Emissions, organitzades per B·Debate —iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”— i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) els dies 11 i 12 de juliol a Barcelona, han debatut com determinar la composició i la distribució d'aquestes partícules i com reduir els seus nivells per protegir la salut.
Inhalar aire contaminat ja és una de les 10 causes que provoca més morts prematures al món. Només a la Unió Europea, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 430.000 persones moren cada any per aquest motiu.
Durant les jornades científiques, experts de diferents països han explicat mesures que s'estan assajant a Europa. Una d'elles és l'ús d'asfalts porosos. El Dr. Robert Gehrig, sotsdirector del Laboratori de Contaminants Atmosfèrics i Tecnologia Ambiental de l'EMPA (Suïssa), ha afirmat que les carreteres asfaltades amb aquest compost presenten menys resuspensió de partícules que els asfalts de formigó.
Estocolm, Oslo, Hèlsinki, Londres i Berlín, que estan menys contaminades que la resta de ciutats europees, lideren les estratègies per millorar la qualitat de l'aire urbà. Tal com ha explicat el Dr. Mats Gustafsson, investigador de l'Swedish National Road and Transport Research Institute (VTI), "la textura de l'asfalt és clau per retenir partícules nocives. Ho hem comprovat en els carrers d'Estocolm".
Barcelona no està entre les pitjors, però tampoc entre les millors. A Barcelona, la contaminació de l'aire està lligada a unes condicions ambientals poc favorables —molt sol i poca pluja— i a l'alta densitat demogràfica. A la ciutat viuen 16.000 persones per quilòmetre quadrat i pels seus carrers circulen més d'un milió i mig de cotxes cada dia (dades de l’any 2008), la meitat procedents de fora de Barcelona. El Dr. Xavier Querol, investigador de l'IDAEA-CSIC, ha dit que la qualitat de l'aire ha millorat notablement en l'última dècada perquè els vehicles han evolucionat molt per adaptar-se a les directives estatals i europees, "però, tot i així, els nivells de PM10 al sud d'Europa segueixen estant per sobre de la mitjana de l'Europa central".
Les PM10, o partícules suspeses amb un diàmetre inferior a les 10 micres, són de les que tenen un major impacte en la salut per la seva capacitat per superar totes les barreres del cos i penetrar fins al fons dels pulmons. Els nivells més alts d'aquestes partícules es troben als nuclis antics de les ciutats, on els carrers són més estrets i es ventilen menys. També és on s'acumulen més metalls pesants procedents del desgast dels frens perquè l'alt nombre de semàfors obliga a utilitzar-los de forma contínua.
A Barcelona, entre l'abril i maig d'aquest any, es van fer assajos afegint clorur de magnesi o acetat de calci i magnesi (CMA) a l'aigua per netejar les vies urbanes. Aquests compostos actuen unint les partícules tòxiques entre si de manera que pesen més i cauen a terra en comptes d'estar en resuspensió a l'aire. Els resultats de les proves es coneixeran en els propers mesos. On sí que ja han obtingut resultats positius en la qualitat de l'aire gràcies al CMA és a Klagenfurt (Àustria), com ha explicat el Dr. Wolfang Hafner, cap del Departament de Protecció Ambiental d'aquesta ciutat.
"La contaminació de l'aire és un dany col·lateral del progrés que cal minimitzar com han fet a Londres i en moltes ciutats alemanyes i escandinaves, on la societat ha empès els polítics a posar la qualitat ambiental en els seus programes. Aquí hem de fer el mateix", ha reclamat Querol.
En aquesta línia, Xavier Guinart, director del Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha presentat algunes de les mesures que incorpora el nou pla de qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona, que té com a objectiu assolir uns nivells de seguretat d'aquí a 2015: oferir descomptes als peatges d'accés a la ciutat als vehicles híbrids o poc contaminants, fomentar l'ús del transport públic i de la bicicleta i reduir les emissions de les persones i el tràfic de mercaderies l'aeroport del Prat i el port de Barcelona.
En la següent crònica trobaràs les declaracions més destacades dels ponents:
També pots seguir el debat a Twitter @BDebate a través de l'etiqueta #BDebate
- Notícia relacionada (10/7/2013)
- Nota de premsa relacionada (8/7/2013)
Organitzen:
