En menys de deu anys, la computació a exaescala transformarà la recerca i la indústria

Experts d'arreu del món són a Barcelona, del 18 al 20 de setembre, per debatre les expectatives d'aquesta supercomputació disponible a partir del 2020 i que potenciarà la medicina personalitzada

18/09/2013

La simulació s'ha convertit, juntament amb la teoria i l'experimentació, en el tercer pilar de la ciència. Es pot aplicar des de nivells subatòmics a organismes humans sencers. Els experts en supercomputació prediuen que els superordinadors del futur, basats en la tecnologia a exaescala, permetran realitzar un trilió (un milió de bilions) de càlculs per segon i aconseguir una velocitat mil vegades més gran que les màquines més ràpides disponibles avui en dia. Aquesta potència beneficiarà la recerca en àmbits com la medicina al permetre realitzar simulacions de cèl·lules i éssers vius que milloraran l'estudi de les malalties i afavoriran el desenvolupament de nous fàrmacs més barats i efectius.

Els investigadors creuen que realitzar càlculs a exaescala serà possible a partir del 2020. Per complir aquest objectiu, científics i enginyers s'enfronten a reptes importants, entre ells, crear programaris potents per treballar amb ingents quantitats de dades i, sobretot, reduir el colossal consum d'electricitat que tenen aquests superordinadors. El Tihane-2, a la Xina, és, en aquests moments, el supercomputador més potent del món capaç de realitzar 30.700 bilions de càlculs per segon. Perquè operés amb tecnologia a exaescala caldrien 1,6 gigawatts d'electricitat, aproximadament la quantitat requerida per alimentar 2.000.000 de llars.

Del 18 al 20 de setembre experts de la computació d'altes prestacions i de la biomedicina procedents dels Estats Units, Canadà, Alemanya, Suïssa, Regne Unit, Alemanya i Espanya es reuneixen a Barcelona en les jornades Towards in silico humans: A challenge for Exascale computing area organitzades per B·Debate i el programa conjunt de recerca en biologia computacional del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

La trobada està dirigida científicament pel Dr. Modesto Orozco, investigador principal del laboratori de Modelització Molecular i Bioinformàtica de l'IRB Barcelona i director de l'Àrea de Ciències de la Vida del BSC-CNS. És expert en l'estudi teòric de sistemes biològics.

Entre els assistents a les jornades B·Debate cal destacar també a Anyan Varghese, responsable del desenvolupament i implementació de l'estratègia de computació d'alt rendiment a la UE; Peter Coveney, director del Centre de Ciències de la Computació i professor honorari en Ciències de la Computació a l'University College London; Joan Guinovart, director de l'IRB Barcelona i president electe de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB); Francesc Subirada, cofundador i director associat del BSC-CNS; Alfonso Valencia, director del Grup de Biologia Estructural Computacional al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

El debat es pot seguir a Twitter @BDebate a través de l'etiqueta #BDebate

Organitzadors:

     

Col·laboradors: