Més del 20% de les persones majors de 60 anys pateix algun trastorn mental o neural

  • L’OMS preveu que, entre els anys 2000 i 2050, el nombre d’habitants del planeta més grans de 60 anys es duplicarà i la proporció de majors de 80 anys es quadruplicarà

  • La demència i la depressió són els trastorns neuropsiquiàtrics més comuns en aquest grup d'edat

  • La primera jornada del B·Debate “Impact of Ageing on Mental Health and Well-being” tindrà lloc el proper dimecres 29 de gener a CosmoCaixa Barcelona

 

23/01/2014

Barcelona, 23 de gener 2014 – Els dies 29 i 30 de gener, experts nacionals i internacionals es reuniran a CosmoCaixa Barcelona convocats per B·Debate  pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i per la Fundació Sant Joan de Déu, per debatre sobre els principals factors que intervenen en la salut mental i el benestar durant el període d’envelliment, les estratègies de prevenció i de gestió per millorar la qualitat de vida d’aquest grup de població i l’impacte econòmic i social que generen.

L'envelliment és un procés natural, definit com el conjunt de canvis graduals irreversibles en l'estructura i funció d'un organisme que ocorren com a resultat del pas del temps. Degut a l'augment de l'esperança de vida i a la disminució de la taxa de fecunditat, la proporció de persones més grans de 60 anys està augmentant més ràpidament que qualsevol altre grup d'edat en gairebé tots els països. Segons l’Organització Mundial de la Salut,  entre els anys 2000 i 2050, la proporció dels habitants del planeta majors de 60 anys es duplicarà, passant de l’11% al 22%. En nombres absoluts, aquest grup d'edat passarà de 605 a 2000 milions de persones en el transcurs de mig segle. Per primera vegada a la història, la majoria dels adults de mitjana edat té als seus pares vius.

L'augment en l'esperança de vida és reflex dels avenços en les ciències de la salut, però també en les millores socials i econòmiques que han permès el seu accés a la població. El repte d'aquesta tendència demogràfica serà aconseguir la millor salut i qualitat de vida possible durant aquests anys de forma sostenible.

Gaudir de bona salut és fonamental perquè les persones grans mantinguin la seva independència i puguin tenir un lloc en la vida familiar i en la seva comunitat.

Més del 20% de les persones majores de 60 anys d'edat pateixen algun trastorn mental o neural (sense comptar els que es manifesten per cefalea) i el 6,6% de la discapacitat en aquesta franja d’edat s'atribueix a trastorns mentals i del sistema nerviós. La demència i la depressió són els trastorns neuropsiquiàtrics més comuns en aquest grup d'edat. La salut mental influeix i condiciona l’estat de salut de la resta de l’organisme, i al revés. Per exemple, els adults grans amb malalties com les cardiopaties presenten taxes més elevades de depressió que els que no pateixen problemes mèdics. Per contra, la coexistència de depressió no tractada i cardiopatia en una persona gran pot empitjorar aquesta última.

Els mecanismes responsables dels problemes de salut mental i benestar en aquest tipus de població no estan clars. Per abordar aquest repte és important tenir en compte que la càrrega i l’impacte sobre la salut mental no només s’associa al procés d’envelliment. Altres factors externs presents en aquest grup de població són també responsables d’aquest impacte, com ara la situació econòmica, determinants socials, etc.

En aquest context apareix el concepte d'envelliment saludable, entès com el procés d'optimització de les oportunitats referents a la salut física i mental que permet a la gent gran prendre, sense discriminació, un rol actiu a la societat i gaudir d'una vida independent, satisfactòria i amb bona qualitat de vida. L'envelliment saludable comença amb hàbits saludables en fases anteriors de la vida. Aquests hàbits inclouen l'alimentació, el grau d'activitat física i els nostres nivells d'exposició a riscos per a la salut com els provocats pel tabac, el consum nociu d'alcohol o l'exposició a substàncies tòxiques entre d’altres. Amb tot, mai és tard per començar: per exemple, segons l’OMS si algú deixa de fumar entre els 60 i els 75 anys d'edat, el risc que mori de forma prematura disminueix en un 50%.

Ajudar a fer front a aquests grans reptes que té el conjunt de la societat és el principal objectiu d’aquest B·Debate.

 

B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

Amb el títol Impact of Ageing on Mental Health and Well-being aquesta trobada està dirigida científicament pel Dr. Josep Maria Haro, director de la Unitat d'R+D de la Fundació Sant Joan de Déu.

 

Entre els assistents al B·Debate cal destacar a:

(Possibles entrevistes durant l’hora de dinar o durant els coffee breaks)

  • Dr. Josep Maria Haro: Líder científic d’aquest B·Debate. El Dr. Haro, psiquiatre i doctor en salut pública, és el director de la Unitat de Recerca i Desenvolupament de la Fundació Sant Joan de Déu. Després dels seus estudis de medicina, es va formar en Epidemiologia i Salut Pública a la Johns Hopkins School of Hygiene and Public Health (Baltimore, MD, EUA). Més tard va obtenir la seva especialització en psiquiatria a l'Hospital Clínic de Barcelona. Durant els darrers quinze anys ha treballat tant en la medicina clínica com en la investigació en salut pública i ha publicat més d'un centenar d'articles científics.
  • Dr. José Luis Ayuso: Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid i metge adjunt a l'Hospital Universitari la Princesa. El Dr. Ayuso és director del Grup Multidisciplinari de Recerca en Trastorns Afectius i investigador principal de diferents projectes. Director del Centre Col·laborador de l'OMS per a la docència i la recerca en serveis de salut mental.
  • Dr. Yaakov Stern: El Dr. Stern és catedràtic de Neuropsicologia Clínica al Departament de Neurologia, Psiquiatria i Psicologia, així com del Sergievsky Center i l'Institut Taub per a la Investigació sobre la Malaltia d'Alzheimer i l'Envelliment Cerebral, al Col·legi Metges i Cirurgians de la Universitat de Columbia. El Dr. Stern dirigeix ​​la Divisió de Neurociència Cognitiva del Departament de Neurologia i és Director de Neuropsicologia Clínica de Trastorns de la Memòria a l'Institut Psiquiàtric de l'Estat de Nova York.
  • Dr. Hal Kendig: El Dr. Kendig és sociòleg i gerontòleg. Va exercir com a catedràtic d'Envelliment i Salut de la Població i com a Cap d’Envelliment, Salut i la Unitat d'Investigació sobre el Treball a la Universitat de Sydney. Anteriorment va ser coordinador nacional de la Xarxa d'Investigació ARC / NHMRC en envelliment saludable, degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Sydney, director del Centre ARC clau en Gerontologia de la Universitat de La Trobe, i Senior Fellow a l'Escola d'Investigació de Ciències Socials de la Universitat Nacional d'Austràlia.
  • Dra. Carol Brayne: La Dra. Carol Brayne és catedràtica de Medicina i Salut Pública al Departament de Salut Pública i Atenció Primària a la Universitat de Cambridge. La Dra. Brayne és epidemiòloga i metge en salut pública. La seva recerca, entre d’altres, està centrada en els àmbits de la demència, l'envelliment saludable i l'epidemiologia neuropsiquiàtrica. És directora de l'Institut de Salut Pública de la Universitat de Cambridge.

 

Organització de les jornades

Durant la primera jornada, el dimecres 29, es parlarà sobre l’epidemiologia en la població envellida, la salut mental en la gent gran, així com envelliment i benestar.

El dijous 30, es debatrà, entre d’altres, sobre l’ envelliment saludable, les implicacions per a les polítiques de salut mental i els aspectes socials de l’envelliment. 

 

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Marc Portella i Zuberoa Marcos

Gabinet de premsa. B·Debate

T. +34 650 259 013 (Marc) i +34 686 575 178  (Zuberoa)

premsa@bdebate.org www.bdebate.org @BDebate

 

Irene Roch

Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

Irene Roch: 93 404 60 27 / 669 457 094 / iroch@fundaciolacaixa.es