El cervell dels nens està en constant creixement i desenvolupament però, per desgràcia, aquesta complexa màquina també està pot patir fallades. Fins ara, la neurologia pediàtrica s'acostava a aquests problemes segons els símptomes que provocaven: epilèpsia, retards mentals, autisme o trastorns en el moviment, per exemple. Però aquest enfocament no és suficient perquè les categories se solapen i els símptomes són només el reflex a l'exterior del veritable error que els provoca. Estudiar només el reflex sol fer insuficient el tractament.
En paraules d'Àngels García Cazorla, neuròloga pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona, cal fer "una petita revolució en la manera com abordem, investiguem i tractem aquests trastorns. Els símptomes són importants, però els tractaments han d'anar dirigits als mecanismes, no a les conseqüències. I per això necessitem saber què està passant realment al cervell".
Per abordar i comentar tots aquests reptes i problemes, per discutir els últims avenços plantejats, alguns dels millors experts internacionals es van reunir a B·Debate, una iniciativa de Biocat i de la Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.
CONCLUSIONS:
- Les malalties neuropediàtriques afecten fins a un 20% dels nens, però històricament s'han investigat menys que les dels adults.
- Hi ha hagut un error en la manera com s’ha abordat la investigació, ja que s'ha focalitzat en els símptomes, que moltes vegades se solapen entre diferents malalties, i no en els mecanismes. Això ha dificultat trobar tractaments veritablement eficaços.
- Cal estudiar el funcionament del cervell tant des d'un punt de vista microscòpic com macroscòpic. Des de les sinapsis que connecten les neurones fins el cablejat que uneix les regions cerebrals, l'anomenat connectoma.
- Entre els tractaments que s'investiguen hi ha fàrmacs per alleujar discapacitats –com pot ser la síndrome de Down–, la teràpia gènica o fins i tot drogues que s'activen mitjançant llum.