Ciència oberta: un camí per fer-la real

La ciència és una eina poderosíssima per a l'avanç del coneixement i del benestar, però no està exempta de problemes. Les pràctiques científiques que s’utilitzen actualment reuneixen crítiques importants i diverses: la necessitat de pagar per accedir a la major part de publicacions, el problema de reproductibilitat, un sistema d'avaluació insuficient basat en mètriques bibliogràfiques o l'escassíssima influència de la ciutadania en la presa de rumbs i decisions, entre d'altres.

Per combatre moltes d'aquestes crítiques s'ha anat erigint el concepte de ciència oberta, una forma de treballar que posa l'èmfasi en la col·laboració, en la transparència i en el diàleg amb la societat. No obstant això, malgrat els seus avenços, encara queda un llarg camí per aconseguir que s'estableixi de forma substancial.

Per tal de tractar alguns d'aquests problemes i, sobretot, per definir solucions i traçar un camí que acceleri l'avanç de la ciència oberta, diversos dels millors experts internacionals es van reunir al B·Debate 'Open science: from values ​​to practice. Building a roadmap for Transformative change', una iniciativa de Biocat i de l'Obra Social "la Caixa", per promoure el debat científic. En aquesta ocasió, va ser organitzat conjuntament amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Barcelona (UB), l’ Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

CONCLUSIONS:

  1. El 80% de les publicacions científiques segueixen estant sota un "mur de pagament". S'ha d'apostar més fermament per un model d'accés obert, així com canviar la forma de negociació amb les editorials.

  2. Hi ha un problema de reproductibilitat en els treballs científics, ja que moltes investigacions no aconsegueixen replicar-se. Cal millorar els mètodes de producció de les dades i la seva comunicació per reduir la seva importància.

  3. Els indicadors en general, i els bibliogràfics en particular, no haurien de guiar exclusivament les decisions estratègiques en ciència. Calen noves formes de mesurar i avaluar la qualitat i d'adjudicar el finançament.

  4. La ciutadania està pràcticament exclosa dels processos de decisió en ciència. Projectes de ciència ciutadana i una aposta ferma per l'anomenada "innovació i recerca responsable" haurien d'implantar per acostar-la a la població.