Necessitem una nova forma de generar coneixement per a impulsar el creixement econòmic global

El Dr. Ravi Basavappa administra les subvencions de la Divisió de Biologia Cel·lular i Biofísica del NIGMS i és coordinador de la recerca sobre la sida d’aquest Institut. També participa en diversos programes del NIH Common Fund, relacionats amb el finançament de la recerca d'alt risc i alt impacte, com el NIH Director’s Pioneer, el Director’s Transformative R01 i els New Innovator Awards.

Va participar com a ponent a les jornades de debat "Good Practices for Fostering Transformative Research in Health and Life Sciences".

En les últimes dècades la ciència ha avançat més que en tota la història. Això ha succeït en totes les àrees però, sobretot, en les ciències de la salut. Aleshores per què és tan important ara la recerca transformativa en aquest àmbit?

Vivim en un món vertiginós en el qual la complexitat de la recerca biomèdica, cada vegada més elevada, exigeix que els científics es moguin més enllà dels límits de les seves disciplines individuals i explorin nous models d'organització i el treball en equip. Els avenços en imatge molecular, per exemple, requereixen  la col·laboració entre els diversos grups de radiòlegs, biòlegs cel·lulars, físics i programadors d'ordinadors. No obstant això, la major part de la recerca que es duu a terme arreu del món es concentra en pocs laboratoris, fins i tot, en científics que de forma individual treballen sobre una idea. Això dificulta que aquestes idees s'escampin a la comunitat científica o tardin molt temps a fer-ho, i impedeix que diferents grups puguin contribuir a aquest coneixement, ratificant o controvertint els resultats. Establir un nou full de ruta mai és simple ni fàcil, però necessitem una nova forma de generar coneixement que proporcioni la ciència transformativa per impulsar el creixement econòmic global.

El NIH Common Fund es va crear el 2006 per impulsar aquesta ciència de frontera i accelerar la taxa de progrés en biomedicina.En què consisteix?

Tradicionalment, les revisions de projectes del NIH eren molt conservadores. Les grans idees, però sense demostracions fiables no sortien ben parades dels processos d'avaluació. Com que el procés de revisió tendia a evitar riscos, les oportunitats per fer salts en la ciència i la salut pública es podien perdre. En resposta a això, el 2006 es va crear aquesta iniciativa per donar suport específicament a la recerca de risc, però amb un potencial d'impacte molt gran. Des d’aleshores es dediquen uns 25 milions de dòlars anuals a finançar aquest tipus de projectes. Totes les àrees de recerca rellevants per a la missió del NIH són ben rebudes i tots els investigadors en qualsevol nivell de carrera professional són elegibles, però són especialment benvinguts aquells que estan en les etapes inicials i intermèdies, les dones i altres grups pocs representats en la recerca biomèdica.

Quins avantatges proporciona a un investigador que el seu projecte rebi una d'aquestes subvencions?

Tenim quatre oportunitats de finançament per als científics. Un d'ells és el Director's Pioneer Award Program. És un programa únic que dóna suport als científics individuals que tenen idees i enfocaments innovadors pels principals reptes actuals en recerca biomèdica. Arran de l'anunci del programa, el gener de 2003, el NIH va rebre aproximadament 1.000 candidatures. Després d'una revisió en diverses fases realitzades per avaluadors externs, els guanyadors reben 500.000$ anuals durant cinc anys. Aquest premi dóna als investigadors el temps i els recursos per desenvolupar i provar idees de llarg abast i fer descobriments veritablement revolucionaris, ja que poden contractar a gent o poden comprar nous equips; tenen una gran flexibilitat per fer el que considerin necessari, de manera que són més productius i les seves expectatives i resultats s’assoleixen de forma més efectiva que en un investigador més convencional.

Quin tipus de projectes ha finançat el NIH Common Fund fins ara?

En relació amb la recerca d’alt risc la nostra cartera és molt diversa. Investigadors subvencionats per aquests ajuts han fet avenços importants en com els microorganismes que causen tuberculosi desenvolupen resistència als antibiòtics, la millora dels diagnòstics a través de les anàlisis de sang, i han creat millors mètodes de cribratge per a la recerca de fàrmacs per promoure la regeneració nerviosa. Actualment, estem finançant treballs relacionats amb el projecte del microbioma humà que identifica les diferents espècies de microorganismes que cohabiten dins el nostre organisme. En qualsevol persona, a cada cèl·lula humana hi trobem deu bacteris, de manera que no estem sols en aquest cos, però no hi ha dues persones que tinguin la mateixa població ni combinació de microorganismes Aquests bacteris es comuniquen amb les cèl·lules humanes i tenen un gran impacte sobre la malaltia, la susceptibilitat a diferents fàrmacs, entre d'altres. Els metges ja han vinculat l'obesitat, malalties del cor i l'ansietat a les propietats del microbioma. El NIH Common Fund reconeix l'oportunitat d'anar més enllà en aquest camp utilitzant els recents avenços en la seqüenciació de l'ADN, i està proporcionant un suport important per identificar les espècies que formen el nostre ecosistema interior personal i com contribueixen en la salut i la malaltia. Els primers resultats són un èxit i estem obtenint una imatge molt precisa de com es desenvolupa i es diversifica el microbioma.

Quins projectes poden ser candidats a considerar-los de “recerca transformativa”?

És difícil predir quins projectes de recerca es traduiran en resultats transformadors abans de realitzar la recerca i que la comunitat científica assimili els resultats. La recerca transformativa és una cosa que només s'entén mirant cap enrere, cap al passat. Però el que podem fer és seleccionar una cartera de projectes d'alta qualitat que s'acostin a la mateixa frontera des de diferents direccions.

Per ser considerat pioner ha de fer front a reptes importants, ha de canviar la manera de pensar o de fer recerca en un camp concret i, fins i tot, crear un nou camp de coneixement científic. Ha de conduir a noves tècniques o metodologies i tancar bretxes de coneixement. Ha de ser una cosa única i amb un ampli ventall d'aplicacions. Per exemple, una de les idees més transformadores que ha nascut del programa Pioneer és l’optogenètica. Mitjançant la inserció de proteïnes sensibles a la llum a les neurones, els neurocientífics poden controlar els circuits cerebrals amb làser. Es tracta d'una tecnologia revolucionària que està canviant radicalment la forma amb la qual els neurocientífics estudien com funciona el nostre cervell i el nostre comportament.

D’altra banda, un projecte no transformatiu seria, per exemple, una recerca que descobreix un receptor que pot ser important, però que no canvia les regles del joc desenvolupades en aquesta disciplina els últims anys.

Quins canvis creu que són necessaris en el nostre model de fer ciència si volem créixer i construir la societat del coneixement del futur?

Hi ha grans canvis que s'han de fer en el finançament i les polítiques científiques, les infraestructures i l'educació. Crec que aquesta última és particularment important perquè l'educació és un poderós element de transformació. Als Estats Units el sistema d'educació ha de començar abans a valorar la ciència. Per alguna raó molts nens segueixen considerant que els científics son freakies i no troben la ciència atractiva. Cal traslladar a les generacions joves, des de ben petits i d'una forma atractiva, ja que són els investigadors del futur, que la ciència té un impacte en la societat com poques altres coses.

Com creu que contribueixen jornades com aquestes organitzades per B·Debate i la Fundació Pasqual Maragall aassolir aquest mateix objectiu?

Aquestes reunions són molt importants. És molt bo que puguem ajuntar-nos tots, explicar què estem fent i veure què fan els altres, aprendre d'altres institucions, establir xarxes de col·laboració i projectes conjunts per impulsar la recerca transformativa.