Per “millorar” un organisme viu ja existent s’utilitza tot un arsenal creixent de tècniques que permeten modificar genomes. Aquestes tècniques permeten, entre altres coses, que bacteris modificats fabriquin fàrmacs contra la malària, que siguin capaços de degradar determinats plàstics o que limfòcits del nostre sistema de defensa siguin rearmats per detectar i lluitar contra determinats tumors.
Alguns dels millors experts internacionals van comentar els últims avenços en aquest àmbit en el B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.
CONCLUSIONS:
- La biologia sintètica busca dissenyar o redissenyar organismes vius per què exerceixin funcions diferents de les que la natura els ha assignat. És una ciència en fase de desenvolupament on interaccionen els avenços de disciplines com la biologia, l’enginyeria, la física o les matemàtiques
- Hi ha dues maneres d’abordar la biologia sintètica: De dalt a baix, copiant i modificant genomes ja existents, o de baix a dalt, dissenyant vida artificial des de cero
- La modificació de genomes de microorganismes ja ha permès aplicacions com produir insulina en bacteris o sintetitzar fàrmacs contra la malària en llevats. Entre les aplicacions en desenvolupament es troba la modificació de cèl·lules del sistema immunològic per atacar tumors, o l’ús de microorganismes per produir nous antibiòtics o reciclar plàstics
- La biologia sintètica permet expandir el codi genètica, donant lloc a proteïnes que no existeixen a la natura. Aquesta expansió permetrà trobar noves funcions i desenvolupar organismes modificats més segurs, incapaços de viure fora dels laboratoris