1. Cap a una investigació sense animals?
Al juny de 2015, la Comissió Europea va rebutjar una iniciativa ciutadana que havia recollit gairebé 1,2 milions de signatures contra l'experimentació amb animals. Els motius per demanar la prohibició eren tant ètics com per una fiabilitat en dubte. La Comissió, però, va considerar que "ara seria prematur prohibir completament la investigació amb animals a la Unió Europea", i remetia a una directiva de l'any 2010, que ja plantejava una regulació més estricta de la seva utilització (la regulació es refereix a mamífers , ja que no considera els peixos o les mosques organismes in vivo). Els científics espanyols han reduït l'ús d'animals de 1,4 milions el 2009 a 920.000 el 2013, en part a causa de la nova legislació.
Per Elisabet Berggren, cap de l'àrea de toxicologia a l'Institute for Health and Consumer Protection, "potser es pugui substituir el nombre d'animals per tests in vitro abans d'arribar a la fase d'assajos clínics. Però per això cal pensar i planificar millor els experiments ". Berggren va recordar a més dues recomanacions de la Comissió Europea: la necessitat de compartir més dades i de millorar el desenvolupament de mètodes alternatius. Una de les iniciatives per aconseguir això últim és el projecte SEURAT-1, nascut a partir de la prohibició d'usar qualsevol tipus d'experimentació animal per a la investigació en cosmètics, i que pretén desenvolupar mètodes que puguin ser usats també en altres àrees.
No obstant això, altres experts no són tan optimistes. Per Fàtima Bosch, directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica a la Universitat Autònoma de Barcelona, "potser alguns d'aquests mètodes alternatius puguin servir per valorar la toxicitat dels medicaments, però no la seva eficàcia. Per això es necessiten experiments in vivo ".
De la mateixa opinió és Miquel Borràs, professor de toxicologia a la Universitat de Barcelona. "Els mètodes alternatius tenen tot el sentit del món en la primera fase de l'estudi d'un fàrmac, però no després. I no és per capritx, és que s'exigeixen estudis amb animals per poder comprovar una teràpia ".
La mateixa indústria està interessada en superar els experiments amb animals, perquè són més llargs i en general més cars. Per aquest motiu, i per limitar aquests inconvenients, s’està començant, per exemple, a fer servir ratolins modificats que desenvolupen tumors a molta més velocitat. Però, "quina és la rellevància científica d'aquests models?", es pregunta Borràs. "Quan es parla que el in vivo és imprecís és cert (dues terceres parts dels fàrmacs que s'aproven en animals acaben fracassant). Però compte, almenys de moment, el ex vivo ho és molt més ", adverteix.