2. Bases cel·lulars de la interacció entre creixement i defensa
Una de les principals conseqüències de la infecció per patògens és la pertorbació del metabolisme de la planta amfitriona, incloent la síntesi de proteïnes. Els treballs de Xinnian Dong, professora de biologia a la Universitat de Duke (EUA), han demostrat que les plantes compten amb un rellotge circadià que controla directament la senyalització de les defenses i l'expressió dels gens que s'anticipen a la infecció dels patògens en el moment del dia en què l'amenaça d'infecció és més gran.
"Sota la inducció immune, el rellotge circadià programa la resposta immune per evitar entrar en conflicte amb altres processos fisiològics com el transport d'aigua a la nit. A més, l'oscil·lació d'humitat regula el rellotge circadià de la planta per influir diferents processos fisiològics com la immunitat desencadenada per efectors ", ha detallat.
Un aspecte rellevant de les plantes és que semblen tenir vies de reparació de l'ADN molt més eficients que les dels mamífers, tal com va destacar Arp Schnittger, professor de la Universitat d'Hamburg.
En aquest àmbit, té un paper cabdal el retinoblastoma, un regulador multifuncional que participa en la proliferació cel·lular, en les decisions de desenvolupament, en les respostes a l'estrès i en el manteniment de la integritat del genoma. Per aquest motiu s'està estudiant, ja que podria proporcionar claus per a la identificació d'altres reguladors del dany de l'ADN de les plantes.
La paret cel·lular és una altra estructura que s'està analitzant, ha indicat Clara Sánchez-Rodríguez, professora assistent a l'Institut ETH de Zurich. El motiu és que, a més de proporcionar estabilitat i protecció a la planta, és la primera capa de percepció d'estímuls. Per aquest motiu, el canvi controlat d'aquesta estructura és essencial perquè la planta adapti el seu creixement a l'estrès al qual la sotmet l'entorn.