4. Eix intestí - cervell
Els estudis preclínics publicats la passada dècada van establir, de manera clara, l'important paper de la microbiota intestinal en el comportament i en la modulació dels components clau de l'eix intestí-cervell, incloent-hi l'estructura i funció cerebral.
Emeran A Mayer, professor a la Universitat de Califòrnia Los Angeles (EUA), va publicar al costat del seu grup la primera evidència que una alteració en el microbioma intestinal en individus sans pot causar respostes cerebrals alterades a estímuls emocionals.
"L'eix intestí-cervell és un sistema totalment integrat, que es programa al principi de la vida, en etapes pre i postnatals. La comunicació dins d'aquest eix es modula durant la vida mitjançant la dieta, la medicació i l'estrès. Les alteracions en aquesta comunicació sembla que juguen un paper modulatori en diversos desordres cerebrals, incloent-hi la depressió, l'obesitat i la síndrome de l'intestí irritable. Les Disregulacions poden començar tant en el cervell com a l'intestí", ha advertit.
En la seva opinió, les noves estratègies de tractament per desordres cerebrals probablement inclouran dianes i mecanismes relacionats amb el microbioma, incloent-hi canvis en la dieta i en els estils de vida.
La malaltia de Parkinson és un altre camp d'interès. Com va explicar Filip Scheperjans, neuròleg a l'Hospital Universitari d’Hèlsinki (Finlàndia), fins ara nou estudis han analitzat la composició de la microbiota en aquests pacients, "però els mètodes i resultats són heterogenis".
Aquests treballs han demostrat, comparat amb pacients control sans, una abundància en els pacients amb Parkinson d’Akkermansia i Lactobacillus i una disminució de Prevotella. L'alteració bacteriana podria estar relacionada amb la integritat de la capa mucosa intestinal, la producció d'àcids grassos de cadena curta i la regulació immune.
Per la seva banda, els estudis metagenòmics que s'han realitzat apunten a alteracions en nombroses vies, entre les quals s'inclouen el metabolisme dels aminoàcids i la producció de lipopolisacàrids, entre d'altres. Així mateix, també s'han descrit nivells reduïts d'àcids grassos de cadena curta suposadament promotors de salut en pacients amb malaltia de Parkinson.
The evidence from experiments with mouse models suggests a possible interaction of the intestinal microbiota, alfa-synucleins, short-chain fatty acids, neuroinflammation and motor dysfunction. However, findings associated with short-chain fatty acids were contrary to what was expected in human studies.