4. El son des del Big data

"Fins a quin punt determinen els gens com dormim?". Aquesta és la pregunta bàsica dels estudis presentats per Simon Warby, professor a la Universitat de Montréal. "El més complicat abans era analitzar l'ADN, però ara això és el més fàcil", ha assegurat. Els patrons de son són molt estables en un mateix individu, i estudis amb bessons han observat que són, a més, altament heretables.

El Big data en la genètica sol respondre al nom de genòmica. Treballs amb enormes quantitats de dades han permès relacionar diversos gens amb la narcolèpsia (fent-la compatible amb la teoria del seu origen autoimmune), amb la síndrome de cames inquietes o amb l'insomni crònic. Això "no només obre les portes a nous tractaments, sinó a la possibilitat d'usar aproximacions de genètica inversa, estudis que descobreixin noves funcions dels gens i de la biologia bàsica de la son",  ha resumit Warby.

Treballs també amb Big data són els que han permès també a científics de l'Institut de l'IRBLleida analitzar a tota la població catalana tractada amb pressió positiva contínua per a l'apnea del son, la qual cosa suposa incloure dades de més de 70.000 persones. Analitzant les seves històries clíniques i comparant-les amb més de 180.000 controls (persones sense apnea) van observar que, sorprenentment, els homes tractats tenien una mortalitat inferior a la dels homes sense apnea (cosa que no succeïa en les dones, on el risc semblava augmentar). Encara s'han de fer més estudis, Sandra Bertran, estadística en l'IRBLleida, ha defensat l'ús d'aquestes aproximacions, que no són assajos clínics a l'ús però que, pel nombre de dades incloses, són eines molt potents per analitzar hipòtesis.

Una altra forma d'usar el Big data en els estudis sobre el son és mitjançant l'ús de dispositius portàtils (wearables). És el que fa el grup de cronobiologia de Maria dels Àngels Rol, a la universitat de Múrcia, a través per exemple de dispositius per a la nina que mesuren la temperatura, l'activitat i fins i tot l'exposició a diferents tipus de llum (blau, groga i vermella). Les grans dades estan també presents a les xarxes socials. Per Mark Aloia, vicepresident de secció en la companyia Philips, són una gran oportunitat per expandir missatges saludables. "Els usuaris de Facebook sumen ja un terç de la població mundial i molts estan preocupats per la seva salut", ha assegurat. "Però és més fàcil de dir que d'aconseguir: la majoria dels que tenen dades de dispositius portàtils estan més preocupats per monetitzar-los que per millorar patrons de son de la població".

Per tractar d'influir i millorar-los acaba d'iniciar-se un nou projecte a la ciutat de Vitòria en col·laboració amb l'IRBLleida. Tenint en compte que entre el 10 i el 35% de la població dorm menys de 6 hores, i que aquestes xifres afecten directament la mortalitat, han desenvolupat "una aplicació mòbil i una plataforma que prendrà dades sobre el son dels ciutadans i els enviarà informació amb recomanacions personalitzades", ha explicat Carlos Egea, Cap del Departament de Somni a l'Hospital Universitari Llaurava. Per a Ferran Barbé, "aquest és un projecte estrella. Hem de crear entorns i ciutats amigables amb el somni", ha afirmat.