1. Factors modificables que poden millorar la salut cerebral

«Hi ha molts de factors sobre els quals podem actuar per millorar la nostra salut cerebral», va introduir Álvaro Pascual Leone, professor de neurologia a l'Escola Mèdica de Harvard i líder d’aquest B·Debate. «Alguns d’aquests són força coneguts, com ara la nutrició, l'exercici o el son, però n’hi ha d’altres que no són tan habituals en el debat, com ara els factors ambientals, psicològics i socials».

Diversos estudis han mostrat associacions beneficioses entre el consum de determinats aliments i la funció cognitiva. En general, els candidats són aquells rics en àcids grassos omega-3 i en antioxidants com els polifenols. Alguns d’aquests són les fruites, els llegums, el peix o les fruites seques. Tanmateix, «l’evidència és dèbil», reconeix Emili Ros, investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els assajos clínics no sempre han confirmat aquestes associacions, especialment quan es tracta de suplements nutricionals. Un exemple és l’ús de càpsules riques en àcids omega-3 típics del peix, que no van mostrar beneficis en la cognició global quan es va recopilar la informació de 25 assajos diferents. 

En comptes d’aliments aïllats, les evidències indiquen, de moment, el benefici de seguir una dieta mediterrània en conjunt. Una revisió de 17 estudis sí que va trobar una millora en persones majors, i les dades de l’assaig clínic PREDIMED (coordinat pel mateix Emili Ros) assenyalen també aquest camí: seguir una dieta mediterrània (enriquida en aquest cas amb oli d’oliva o fruites seques) endarrereix, o fins i tot estabilitza el deteriorament cognitiu associat a l'edat. 

«Tot i que encara hi queden moltes coses per saber, hi ha múltiples mecanismes pels quals sembla que l’exercici físic és bo per al cervell», va assegurar Arthur Kramer, director del Center for Cognitive and Brain Health i professor de psicologia a la Universitat Northeastern, a Boston. Els estudis indiquen que l'exercici millora la funció cognitiva, i que «els beneficis són globals, sobretot en relació amb les funcions executives».

«N’hi ha prou amb caminar freqüentment perquè s'apreciïn els canvis estructurals en la substància grisa i blanca del cervell», va afirmar Kramer. Aquests canvis, que es poden apreciar en àrees com l’hipocamp, molt relacionat amb la memòria, sembla que afavoreixen la connectivitat i fan que els cervells de la gent major «se semblin més als d’una persona jove».

La falta de son (en quantitat o qualitat) s’ha associat a nombroses malalties, i també a una pitjor memòria, concentració i rendiment cognitiu. Segons Alex Iranzo, neuròleg a l’Hospital Clínic de Barcelona, «necessitem dormir bé i prou per estar més sans, per ser més productius (tant a la feina com en l’àmbit social i familiar) i, en definitiva, per ser més feliços». 

Les alteracions de son també són fenòmens que poden acompanyar algunes malalties neurològiques. El grup d’Alex Iranzo estudia el trastorn de conducta associat amb el son REM, un desordre que antecedeix diversos anys el desenvolupament de la malaltia de Parkinson i que podria servir per provar la utilitat de fàrmacs neuroprotectors.

Altres factors que són importants en la salut cerebral són els ambientals, en concret els relacionats amb la contaminació atmosfèrica. «El desenvolupament cerebral en les primeres etapes de la vida és important també per a les etapes posteriors, i creiem que fins i tot en el risc de demència», va explicar Jordi Sunyer, cap del Programa de Salut Infantil de l’ISGlobal a Barcelona. Durant els darrers anys, el seu grup de recerca ha estat investigant la relació de les partícules provinents majoritàriament del trànsit amb el desenvolupament neurològic d’infants en diverses edats. Els seus estudis mostren que a les zones amb més contaminació, el desenvolupament cerebral és més lent, i que la contaminació té efectes tant crònics com aguts en la memòria de treball.

«Si he après alguna cosa», va comentar Sunyer, «és que els científics no ens hem de dedicar només a la recerca i al laboratori, sinó també a la translació dels nostres estudis. Estic orgullós del fet que, arran de les nostres investigacions, s’hagin pres mesures d’urbanisme al voltant de les escoles de diverses ciutats».