2. La importància de la reserva cognitiva
S’han proposat moltes maneres per definir la reserva cognitiva, però aquesta és la preferida de Yaakov Stern, professor de neurologia a la Universitat de Colúmbia. «La reserva cognitiva és una propietat del cervell que li permet un funcionament mantingut davant de canvis relacionats amb l'edat i la malaltia cerebral». Funcionaria com un matalàs de seguretat, com més gran sigui la reserva, més dany s’ha d'acumular al cervell perquè es manifestin els seus efectes.
«Els estudis mostren que, en general, com més alt sigui el nivell d’educació, més reserva cognitiva hi ha», va explicar Stern. Això fa que es redueixi el risc de patir un deteriorament cognitiu greu i que, amb el mateix grau de neurodegeneració, els símptomes es manifestin més tard. «Tanmateix, una vegada apareixen en aquestes persones, progressen més ràpidament».
Un altre concepte relacionat però diferent és el de la conservació o manteniment cerebral (brain maintenance), l’absència relativa de canvis cerebrals en relació amb l'edat, i que depèn tant de factors genètics com ambientals i d'estils de vida. Tot i que els conceptes són independents, també són complementaris, i poden tenir influències comunes. Per a Stern, és fonamental unificar les maneres de definir aquests conceptes i de referir-s’hi, ja que «ajudaria molt a la recerca i a augmentar les possibilitats d’intervenir amb èxit».
Una manera de quantificar el deteriorament cognitiu és mitjançant les proves clàssiques de memòria episòdica verbal, en què es demana que es repeteixin paraules d’una llista en diferents intervals de temps. És més complicat quantificar el grau de reserva cognitiva. Per a això, l'equip de Michael Valenzuela, professor a la Universitat de Sidney, ha desenvolupat un procediment que no té en compte el contingut de les paraules, sinó el ritme i la manera en què es diuen, una mena de «signatura vocal digital».
Tot i que la memòria decau amb el deteriorament cognitiu, «no totes les formes de memòria ho fan igual», va explicar Lars Nyberg, professor de neurociències a la Universitat d’Umeå, Suècia. La més sensible és l'anomenada «memòria episòdica» (sobre les experiències personals), però hi ha persones que la conserven millor que d'altres. Entre els factors modificables que ajuden a conservar-la, hi ha els ja comentats com ara l'exercici físic, el son i la nutrició. «Els mecanismes implicats són tres», va comentar Nyberg, i tenen a veure amb «les mateixes neurones (tot i que encara es debat, es pensa que l’hipocamp pot ser capaç de generar noves neurones durant tota la vida), la integritat de la sinapsi i els factors vasculars que permeten la nutrició del cervell».
Més enllà de les maneres «tradicionals» de cuidar el cervell, hi pot haver altres alternatives. Una pot ser mitjançant l’ús de videojocs, però no «videojocs típics, sinó dissenyats específicament», va explicar Joaquín A. Anguera, professor de la Universitat de Califòrnia, San Francisco. Segons l’investigador, poden ser recursos que serveixin per augmentar el control cognitiu i també poden ser usats en poblacions específiques, com per exemple per ajudar a millorar l'atenció en infants amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.
Una altra manera pot ser a través de formes de meditació. La hipòtesi proposada per Gaël Chételat, directora de recerca a l’Inserm francès, és que «poden millorar la cognició en persones d'edat avançada i fins i tot ajudar a reduir el risc d’Alzheimer». Els seus estudis avaluaran l'efecte de combinar pràctiques com ara el mindfulness o la meditació compassiva, ja que sembla que actuen sobre diferents mecanismes cerebrals.