1. El problema de les resistències

S'estima que les resistències als antibiòtics causen actualment al menys 700.000 morts cada any i que, en cas de no posar solució, arribarien fins a deu milions anuals el 2050. Aquestes van ser les xifres publicades en 2014 per una comissió d'experts liderada per Lord Jim O ' Neill sota el paraigua de govern britànic

"Necessitem un pla global per fer front a aquesta situació", ha alertat Jordi Vila, cap de Departament de Microbiologia Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona, director de la Iniciativa de resistències antimicrobianes a l'ISGlobal i colíder del B·Debate. Les resistències apareixen bàsicament per un mecanisme de pressió selectiva. Els bacteris pateixen canvis constants i a l'atzar en el seu genoma, dels quals alguns poden conferir-los avantatges per lluitar contra algun tipus d'antibiòtic. Quan aquests antibiòtics es fan servir -i especialment si es fa de forma incorrecta-, tendeixen a sobreviure (a seleccionar) els bacteris més resistents, que després tindran més fàcil disseminar.

"Hi ha diferents nínxols ecològics que hem de tenir en compte pel que fa a l'ús d'antibiòtics", va explicar Vila, que es va referir a àmbits com el veterinari -tant en l'àmbit animal com a la cadena alimentària-, el dels països en desenvolupament, en la comunitat i als hospitals. "És una situació complicada amb moltes interaccions entre aquests nínxols, amb disseminacions possibles a través del menjar, d'aus migratòries, de viatges internacionals ...".

Aquest problema global també té les seves importants conseqüències econòmiques. Si no s'atura la situació, i segons el mateix informe de 2014, l'impacte sobre el producte interior brut dels països seria del 2-3,5%. Una quantitat equivalent a l'estimada si se superen els fatídics dos graus per l'escalfament global.

Per Laurence Roope, investigador al Health Economics Research Centre de la Universitat d'Oxford, hi ha un clar paral·lelisme entre el problema de les resistències als antibiòtics i el que té a veure amb el canvi o la crisi climàtica. Tant en l'àmbit de les seves característiques i conseqüències com en el dels reptes informatius i de conscienciació. En ambdós es produeix una "tragèdia dels [béns] comuns", on els individus, actuant racionalment, acaben destruint un recurs compartit i limitat. A més, segons Roope, "l'ús indiscriminat dels antibiòtics, com el del carbó, imposa costos futurs; la gent té pocs incentius per canviar el seu comportament, ja que les conseqüències ocorreran molt més tard i són inevitables llevat que altres persones també redueixin el seu ús; i els models són complexos i fins a cert punt incerts". No obstant això, "donades les possibles conseqüències, i igual que el principi de precaució és l'adequat per al canvi climàtic, també s'hauria d'aplicar en el problema de les resistències".

Roope planteja que les conseqüències econòmiques poden ajudar en el missatge, tant per reduir el consum d'antibiòtics com per incentivar el desenvolupament de noves molècules. Però aquest camp és problemàtic per a les empreses, perquè constitueixen "un producte difícil de desenvolupar i que cal usar el menys possible", per aquest motiu proposa que "el benefici hagi de desacoblar-se del volum venut, que els antibiòtics tinguin un valor com a opció de tractament, més enllà que realment es facin servir". (També va recordar que, en aquest moment i a escala mundial, encara hi ha més morts per falta d'accés a antibiòtics que per resistències generades a ells).

A part de la investigació en nous antibiòtics, algunes estratègies poden venir del reposicionament de velles molècules, com va apuntar Jesús Rodríguez-Baño, president de l'European Society of Clinical Microbiology and Infectious Diseases (ESCMID). "Alguns aspectes de fàrmacs antics no van ser prou estudiats, i podrien servir també per a diferents tipus d'infeccions", ha assenyalat. O poden venir de la combinació de medicaments, com va explicar Javier Garau, cap de medicina interna a la Clínica Rotger Quironsalud de Palma de Mallorca. No obstant això, "a vegades s'abusa d'aquest concepte, per la por de no estar cobrint-ho tot. Necessitem més estudis sobre les combinacions més prometedores ".

No obstant això, com va apuntar Jordi Vila, "per moltes mesures que prenguem, no arribarem a tenir una resistència zero: necessitarem nous antibiòtics". Luis Martínez-Martínez, cap del servei de microbiologia a l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, va alertar sobre el fet que cada vegada apareixen menys molècules noves, i que fins i tot per a elles ja estan apareixent resistències. A més, "només un de cada cinc antibiòtics que entren en la fase 1 dels assajos clínics arriba finalment a aprovar-se".

Ursula Theuretzbacher, fundadora del Center of Anti-Infective Agents a Viena, Àustria, va realitzar una anàlisi sobre la investigació actual en nous antibiòtics. La part negativa: que la immensa majoria dels que s'estan provant en fase clínica són variacions dels antics, de manera que són susceptibles de patir el problema d'una resistència creuada (un mateix mecanisme confereix resistència a diversos antibiòtics semblants). La part positiva, que en fase preclínica més de la meitat estan seguint un enfocament menys tradicional. I "necessitem noves dianes, nous mecanismes d'acció".