4. El debat: seguim evolucionant?
"Les innovacions culturals permeten mantenir variants genètiques que en un altre moment no es permetrien", va assegurar Elena Bosch, professora a la Universitat Pompeu Fabra i a l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i colíder del B·Debate. Per Laurent Excoffier, professor a l’Institute of Ecologyand Evolution de la Universitat de Berna, a Suïssa, "serà difícil trobar exemples clars i no poligènics de selecció natural en llocs que no siguin extrems". Fora d'aquests llocs, segueix llavors havent-hi adaptació? "No ho sabem. Hem de seguir buscant", va afirmar Bertranpetit.
En els últims temps, però, han aparegut dades curioses. Sembla que hi ha signes de selecció que apunten a una major altura al nord d'Europa, així com a una selecció que afavoreix els individus rossos i d'ulls blaus. És això adaptació? Per Bertranpetit, això "no és selecció natural, sinó possiblement selecció sexual". La selecció sexual és un altre mecanisme – ja proposat per Darwin – de selecció que no té en compte al més "apte", sinó al més "atractiu". "El problema és que són hipòtesis, i no tenim mètodes per diferenciar els dos mecanismes", va reconèixer.
Un altre treball conflictiu és el que va trobar que l'èxit reproductiu sembla ser major en aquelles persones portadores de variants en els gens que prediuen un menor nivell educatiu. Això implicaria una petita tendència al fet que es redueixin les que predisposen a ser més intel·ligents. I barrejaria amb la pregunta que va llançar Quintana-Murci: Què diem quan acaba sortint la pregunta de l'eugenèsia?
La proposta va ser bastant contundent i compartida: que cal més educació.